Anàlisi d'un anunci!

Aquest anunci ens mostra un nens i nenes que en tot moment van darrere dels seus pares i mares imitant el que fan. Per exemple, si la mare parla per telèfon, la nena també; si el pare llença una llauna al terra, el nen també; si la mare fuma i llença la cigarreta al terra la filla va al darrere i fa igual; i així successivament ens diferents accions. En resum l’anunci el podem dividir en les diferents escenes:

• 1r escena. Un home parlant pel telèfon mòbil i una nena al darrere imitant-lo.
• 2n escena. Una dona i una nena parlant per telèfon en una cabina.
• 3r escena. Un home amb un nen esperant el metro i mirant l’hora.
• 4t escena. Surt una dona en unes escales que se li cau la compra i passa un pare amb el seu fill i no li ajuden a recollir.
• 5è escena. Una dona fumant mentre puja unes escales mecàniques i al arriba a dalt llença la cigarreta a terra, darrere seu una nena la copia.
• 6è escena. Un home i un nene llençant una llauna al terra mentre creuen el carrer.
• 7è escena. Una dona condueix el cotxe insultant i fent gestos a altres conductors, als seients del darrere surt un nen fent el mateix.
• 8è escena. Una mare i una nena vomiten a la vorera d’un carrer.
• 9è escena. Un home i un nen insultant a un immigrant.
• 10è escena. Una dona cridant al que sembla el seu nadó que està al llit plorant i una nena cridant-li també.
• 11è escena. Un home i el seu fill llençant pedres a un animal que està tranquil en la seva casa.
• 12è escena. Un home maltractant a la seva dona mentre el nen fa el mateix.

Aquestes escenes podem dir que estan ordenades de menys important a més. Després de la dotzena escena surten dos eslògans que diuen: “Children see. Children do.”; a partir d’aquí totes en les escenes següents, que són dos o tres, podem veure accions positives per part dels adults. Per finalitzar l’anunci surt una frase ,per conscienciar als espectadors, que diu així: “Make your influence positive.”.

Aquest anunci es desenvolupa en diferents ambients com: al carrer, per exemple quan a una dona se li cauen les bosses a terra i el pare i el nen no ajuden a recollir-les; a una casa, on un pare maltracta a la mare i el fill segueix els seus mateixos passos; o també, a dins d’un cotxe, on una mare s’enfada amb altre conductor i el fill imita tots els gestos que aquesta fa.

Durant aquestes escenes de fons es va escoltant una música anglesa amb un ritme lent.

He escollit aquest anunci perquè penso que parla sobre l’educació que reben els nens. Crec que molts cops fem accions negatives sense adornar-nos, perquè potser ja són habitual, però que els nen les veuen novadores i les intenten imitar. Els nens imiten aquelles persones, com pares, mares, germans, entre altres, que per ells són un exemple a seguir i molts cops no s’adonen; per això, ens hauríem de conèixer nosaltres mateixos per saber el que fem malament i corregir-lo de cara als nens.

Hipertext

Els teòrics coincideixen en que l’eix vertebrador de les formes textuals és l’hipertext.

El terme “Hipertext” el podem definir a partir de diverses definicions:

-Un model teòric: una proposta d’organitzar la informació perquè es pugui llegir seguint relacions associatives i no només seqüencials.

-Una abstracció: defineix una manera ideal en la qual tota la cultura escrita produïda per la humanitat podria estar a l’abast dels usuaris en un univers telemàtic, el ciberespai.

-Una classe de programes informàtics: els que serveixen per a crear documents digitals susceptibles de ser llegits per la via de les relacions associatives.

-Els documents digitals resultants.

A més, ens parla de la literatura hipertextual, la qual engloba diverses formes textuals digitals. D’aquesta manera, quan parlem d’un seguit de hipertextos relacionats entre ells, fem referència aquest tipus de literatura.


REFLEXIÓ:

Penso que aquest terme, “hipertext”, és important en l’àmbit de l’Internet, ja que, tal com es defineix, aquest organitza la informació perquè és pugui llegir de diferents formes (associativa i només secqüèncial, de manera que pot proporciona el ciberespa, és a dir, una comunicació telèmatica en la humanitat.

Internet cambia la forma de leer...¿y de pensar?

Aquesta noticia ens diu que cada cop més la societat utilitza l’Internet diàriament i que, a cuasa d'això, poden sorgir diferents conseqüències, de les quals els experts estan dividits ja que tenen opinions molt diverses.

Per una banda, alguns experts diuen que l'home podria disminuir la seva capacitat lectora i l’acció de pensar amb profunditat; mentre que d’altres pensen que l’Internet és combinarà amb el cervell humà i farà que aquest augmnti la capacitat intel•lectual.

D’altra banda, els biòlegs opinen que si el cervell fins ara havia evolucionat de manera que per ell sol trobes les seves propies solucions, si ara, nosaltres, li mostrem de forma immediata aquestes és moltprobable que s'hi acostumi.

Un dels científics que he volgut destcar ha estat Kurzweil, el qual, destaca el potencial de l’Internet com eina de coneixement i com una manera de desenvolupar la capacitat de la intel•ligència humana. A més, aquest pensa que les màquines podran arribar a fer el que fa un humà; i un cop ho aconsegueixin la humanitat s'ajuntarà amb aquesta tecnologia per arribar a ser més intel•lectuals.


Reflexió:

Jo penso que, potser, si no ens dificulten les coses al final el nostre cervell s’acostuma, i quan vulguem fer reflexions profundes i haguem de pensar amb una mica de complexitat ens costarà molt fer-ho. Perquè això no passi, crec que, em de saber fer servir l’Internet de manera que siguem capaços d’utilitzar-lo com una eina i no dependre d’ell.
Sobre el científic que he destacat, Kurzweil, no estic d’acord amb l’última conclusió que fa quan diu que les màquines podran arribar a fer tot el que fa l’ésser humà, ja que penso que aquest és únic i mai pot ser substituït totalment per una d'aquestes.

Mapa Conceptual

Seminari 23/10/2009

Avui a seminari hem començat amb la presentació setmanal sobre les noticies que trobem al llarg de la setmana i que ens tocava exposar a mi i a una companya de classe, l’Alba.

Seguidament, vam omplir un qüestionari anònim del perquè havíem escollit la universitat Ramon Llull.

A continuació, vam parlar de quines qualitats havia de tenir un bon professor i per fer-ho ens vam posar en grups de tres i quatre persones i vam haver d’escollir cinc o sis adjectius. Després d’això, vam fer una posada en comú i ens vam adonar que alguns d’aquests atributs estàvem repetits o d’altres que volien tenir el mateix significat. Tots els grups vam coincidir molt a l’hora de posar aquests adjectius, alguns dels quals eren per exemple: exigent, just, motivador, expressiu, entre d’altres.

Quan vam acabar aquest exercici, a partir dels treballs fets a casa sobre el llibre “Va de mestres” van fer una posada en comú sobre les idees que havíem escollit i el perquè. Cadascú va triar una de les seves i la va llegir de manera que vam poder veure si algú més del seminari havia escollit també aquell fragment perquè li havia semblat important. A mesura que anàvem llegint em vaig adonar que molts havien escollit moments del llibre iguals o bé, que significaven el mateix però que ho havien escrit de manera diferent.

Vam acabant la classe entregant els treballs i desitjant-nos un bon cap de setmana.

La meva mestra d'escola

Com quasi tothom, al llarg de la meva trajectòria a l’escola em van donar classes professor de tota mena: mestres amb molta experiència i els que acabaven de sortir de la universitat, alguns molts simpàtics i altres més distants, persones que es veien que tenien ganes de fer la seva feina ben feta d’altres que no... i així podria fer una llista interminable.

Dins d’aquesta varietat, però, sempre me’n recordo d’una mestra que em va donar classes d’anglès i socials a 4rt i 6è de primària, ella es deia Nerea.
Nerea era una dona d’uns quaranta anys amb molta experiència perquè havia treballat en diversos centres escolars. Sempre posava molta passió a l’hora d’ensenyar, encara que potser tenia un mal dia, i te la intentava transmetre-la.
Les seves classes, sobretot les d’anglès, eren molt dinàmiques i on els alumnes podien participar en tot moment, cosa que feia que estiguéssim tota l’estona atents. Gràcies això vam aprendre molt i quasi tota la classe va acabar sisè i va anar a l’institut amb un gran nivell de llengua estrangera, l’anglès.

Quan te la trobés pel carrer després de sis anys encara s’enrecorda i et saluda amb una gran alegria, perquè si destacava per alguna cosa era pel seu caràcter alegre i les ganes que tenia de fer coses i de que els seus alumnes aprenguessin.

Presentació Power Point!

GITIC1

View more presentations or Upload your own.

Comunicació oral, escrita i digital

Res més començar la classe la mestre ens va llegir una poesia d’un llibre que va portar, de manera que ens serveix d'exemple per quan ho haguem de fer nosaltres.

En resum podem dir que la classe de divendres va estar dividida en dos parts.

La primera part de manera teòrica la professora va acabar d’explicar alguns significats sobre l’expressió.

La segona, més pràctica, ens va fer respondre per escrit unes cinc preguntes sobre les llegendes i les rondalles en grups de dos per després posar-ho en comú. Van sortir llegendes molt variades i de diferents llocs que mai havia escoltat.

Aquest moment de la classe va ser el més entretingut perquè vaig recordar llegendes, com la del Pantà de Sau, que s’havia que existien perquè me les havien explicat quan anava a l’escola però que amb el pas del temps se m’havien oblidat i no me’n recordava d’elles.

Seminari 14/10/09

Després d'una semana sense semiari per les entrevistes personals hem tornat amb les classes. Avui el seminari ha anat sobre l'experiència que vam haver d'explicar fa uns dies aquí, al bloc.

Hem llegit algunes d'questes redaccions i hem pensat que podia sentir el nen quan va viure aquella anècdota. A més, hem aprofitar per corregir algunes faltes d'ortografia rellvants.

Amb aquestes experiències he pogt comprovar que havia hagut algunes persones que havien passat per la mateixa situació que la meva.

SESSIÓ 3: GESTIÓ DE LA INFORMACIÓ

Una experiència a l'escola...

No sabia que dir. Els seus pares l’havien deixat al costat d’un home alt que segons li havien dit que era el cap d’estudis; ell la va portar fins a la classe on al entrar tothom la va mirar amb gran curiositat. La professora que ja sabia que aquesta nena vindria la va presentar i li va dir el lloc on havia de seure.

Les classes van passar i quan l’hora del patí va arribar unes companyes van convidar-la anar amb elles a juga, tímida va dir que si i les va acompanyar; aquestes es van presentar però al cap de dos segons quasi no s’enrecordava de cap nom.
El dia següent quan la mare li va dir aquella nena de vuit anys que havia de tornar a la seva nova escola, ella se li va posar a plorar perquè no volia anar. Solament pensava en tornar al poble on havia viscut, fins a llavors, tota la seva vida. Els pares que no s’havien que fer van haver d’anar a parlar amb els professors.

Al cap de tres mesos, amb l’ajuda dels mestres, dels companys i d’un pacte que li va fer la mare a la nena, (que era que si en un any no s’acostumava a la nova escola tornarien a l’escola vella), la nena ja es trobava com una més a la classe i quan a l’acabar el curs li van recordar el pacte i li van dir de tornar, ella es va negar rotundament.

Seminari!!

L'últim seminari va estar bé perquè a partir d'unes redaccions, que vam fer el dia anterior, van descobrir les preocupacions que tenien els copanys abans i durant els primers dies a Blanquerna.
Em vaig adonar que eren les mateixes que les meves i que tots pensàvem, més o menys, igual.
A més vam aprofitar de corregir faltes gramaticals que haviem fet i no ens haviem adonat, i algunes van ser molt útils perquè em van fer recordar normes que havia estudiat a 2 de batxillerat i no me'n recordava.

Diàleg!

Aquest és un diàleg entre dos amics que fa molt de temps que no es veuen.

La transcripció és aquesta:

-Hola, quan de temps sense veure't, que tal tot?

-Doncs la veritat que molt bé, he començat la universitat!

-I que estàs estudiant?

-Estudio educació primària a la Blanquerna.

-Que bé!

Aquest fragment és pot veure a partir d'aquest link:

http://www.clickcaster.com/explore/channel/290043