divendres, 25 de desembre del 2009

Intervenció de síntesi

Des de que el professor de la matèria de Gestió de la Informació i TIC ens va manar la tasca de la construcció d’un bloc a partir de la xarxa social del blogger per tal d’explicar les classes i fer exercicis del mòdul de Processos i contextos educatius II vaig intentar fer les màximes intervencions possibles.

Al principi, abans de que ens encarreguessin els diversos treballs dels diferents mòduls, les meves intervencions eren molt continuades ja que m’agradava tenir el blog al dia; però a mesura que passava el semestre cada cop hi havia més feina per fer, i aleshores, les meves intervencions van passar a ser menys continuades, però mai sense deixar de fer-ne i complint les dates proposades per entregar.

De totes les intervencions obligatòries que he fet m’agradaria ressaltar.
La primera que vull mencionar és aquella activitat en la qual havíem de escollir un anunci per després analitzar-lo. Jo, aprofitant que estudiem per ser mestres i que estarem en continu contacte amb nens, vaig escollir un anunci que parlava sobre l’educació per part dels pares, cosa que hem va semblar interessant d’analitzar i de reflexionar.
Aquest exercici, a part de pensar, també hem va ajudar a tenir més contacte amb el bloc, ja que havia de penjar el vídeo del Youtube i com que encara no havia penjat gaires no sabia ben bé com fer-ho.
D’altra banda, també voldria mencionar l’activitat sobre la fotografia retocada, ja que hem va semblar bastant interessant. Primerament, perquè mai havia escoltat parlar del programa que vam utilitzar, el GIMP, i aquest hem va agradar perquè vaig descobrir els diferents retocs que es poden arribar a fer amb aquest programa.
A part, la classe hem va agradar perquè vaig aprendre conceptes, com per exemple els tipus d’arxiu (.JPG, .ZIP...) o la mida d’aquests (bytes, Kb...), que s’havia que existien però que en aquell moment vaig aprendre la definició concreta.

Aquí deixo els links perquè pugeu visualitzar les pàgines:

En conclusió, voldria dir que el fet de tenir un bloc m’ha ajudat a aprendre nous recursos tecnològics. Com per exemple, penjar vídeos i imatges, crear noves intervencions, posar links de pàgines webs, posar-me en contacte amb nous programes com el CMaptools o l’Audicity, aprendre eines noves sobre programes que ja utilitzava com el Power Point...
En aquest semestre gràcies a l’eina del bloc crec que he complert els meus objectius que era posar-me en contacte amb les TIC.




dijous, 24 de desembre del 2009

Últim Semiari 18/12/09

Aquest últim seminari s’ha dividit en dues parts:

La primera part consistia en acabar les exposicions per parelles sobre les noticies d’educació. En aquesta darrere sessió les van portar a terme Esteve Clop i el Carles Costa, els quals van parlar sobre la implantació del nou calendari escolar, un tema que ja havíem parlat a classe però que va estar força interessant. Aquesta noticia explicava que volen començar les classes després de vacances d’estiu una setmana abans i posar una setmana en el segon trimestre de curs, entre els mesos de febrer i març.
La noticia exposa i l’última del semestre va ser feta per la Núria Maldonado i la Mar Gascó, les quals van parlar sobre l’escolarització a casa, noticia, que ha diferència de l’anterior, mai havíem parlat a l’aula però que també va ser molt interessant. Aquesta explicava que hi ha famílies que no volen portar als seus fills a l’escola ja que prefereixen educar-los a casa.

Les dues notícies hem van semblar força interessant ja que gràcies als powers points fets pels meus companys hem van cridar l’atenció i hem van motivar per saber més coses sobre el que explicaven.

La segona part de la classe, la vam dedicar a fer l’amic invisible i un pica-pica a partir del que havíem portat cadascú. En general els regals van ser molt divertits i el menjar va estar molt bo.

M’ha agradat molt compartir aquest semestre amb tots vosaltres!!!

Bon Nadal i us desitjo lo millor pel proper Any 2010!!!

Què és l'amistat???


L’amistat és aquell sentiment que es dóna per part de dues o més persones recíprocament.

Un amic és aquella persones amb la qual tens confiança i que sempre està al teu costat, però que sobretot t’ajuda en els moments que més el necessites.
És aquella que quan estàs feliç et fa riure encara més i quan estàs trist et treu un somriure, ja que segurament sempre que li demanes alguna cosa la fan sense cap tipus de problema.

A més, amb un amic sempre comparteixes anècdotes, de les quals sempre t’enredortaràs, i moments de tot tipus, ja sigui feliços o tristos. En aquests moments amb aquella persona segurament rius o et baralles, però si realment la relació és d’amistat sempre hi haurà una reconciliació, perquè jo penso que si tens una amistat de debò amb algú és molt difícil estar barallada amb ella i que no hi hagi aquesta.

Crec que un amic de debò no es té fàcilment i que per això quan se'l té se l’ha de cuidar, igual que ell, si vol ser el teu amic, et cuidarà.

Seminari 16/12/09

El seminari d’avui l’hem començat amb l’exercici d’exposar durant deu minuts una noticia d’actualitat que han portat a terme els meus companys Marc Pérez i Sara Garcia. Ells han fet la noticia sobre la prohibició del crucifix a les aules italianes.

Seguidament cadascú ha explicat la seva experiència sobre la visita optativa que havíem de fer durant la setmana de pràctiques. Per exemple, l’Anna i l’Esteve van anar al Museu d’història de Catalunya, la Lorena i la Judit van visitar l’Aquarium, l’Oscar va estar al Museu de la ciència i la tecnologia de Terrassa, el Marc i el Pere van veure el Cosmocaixa, la Norma va anar a l’Auditori i per últim, la Mar, la Núria i la Sara van visitar el CRAM. A més l’Alba i jo vam veure el Museu de la Xocolata, el qual m’agradaria explicar.

El museu es situa a Barcelona, al costat del Parc de la Ciutadella al carrer Comerç.
Aquesta exposició es distribueix en una planta dividida en diferents sectors, als quals pots arribar a partir d’un passadís que té la funció de guia.
En cada sector t’explica una característica diferent sobre la xocolata, com per exemple d’on prové el cacau....
A més, hi ha tres sales on et posen un vídeo per fer més visual tot lo explicat anteriorment.
Una part del Museu de la Xocolata està destinat a fer visites escolars. Aquestes visites estan dividies en dues parts: la primera, en la qual un guia els hi explica de manera dinàmica totes les sales que hi poden trobar; i la segona, d’una manera pràctica es posen en contacte amb la xocolata fent diferents activitats. D’aquesta manera els nens es diverteixen mentre interaccionen amb l’aliment.
Al sortir d’allà, ens van donar una direcció de correu electrònic per si volíem saber més informació sobre les activitats escolars que es proposaven.

La classe de seminari va finalitzar després de que tots expliquéssim la nostra pròpia experiència.

dimarts, 22 de desembre del 2009

Exposicions de Territori (21/12/09)

DESCRIPCIÓ:

La sessió d’aquesta setmana era l’última on fèiem l’exercici de les exposicions per parelles sobre un territori.

Els últims grups en exposar van ser:
Primerament, l’Albert Guix i el Cristian Cubillo que van explicar el tema sobre el modernisme però donant importància a Domènech i Montaner.
Seguidament, l’Eva Gómez i la Mònica Gutiérrez ens van mostrar els plat tradicionals de Catalunya.
Els dialectes del català van ser presentats per la Marta Juny i la Mónica de Haro.
Al acabar aquestes, l’Ariadna Garcia i la Norma Augusto ens van exposar la dansa catalana.
I per finalitzar les exposicions del semestre, la Irene Recio i el David Cortès ens van fer una visita per San Sebastià.

REFLEXIÓ:

Les exposicions d’aquesta setmana penso que en general han estat diferents perquè no s’ha centrat en un territori concret, sinó que a partir d’un tema qualsevol l’han relacionat amb el territori.
Tant els recursos tecnològics com els materials (per exemple els bastons de la dansa) han estat ben emprats i s’han adequat bé amb el que volien explicar. A més, els objectius previs proposats per ells crec que s’han complert dins del temps dictat, és a dir, sis minuts.
A part, penso que han intentat exemplificar al màxim les seves presentacions a partir de vídeos, fotografies, material... i això és positiu per entendre millor el que exposen.
D’altra banda, tant el llenguatge corporal com la vocalització ha estat clars per entendre tot el que explicaven.

En conclusió, voldria afegir que aquest exercici de recitació m’ha servit per aprendre coses noves i curiositats sobre els diferents territoris exposats pels meus companys. A més, el fet d’haver de fer jo una presentació ha fet que hagués de pensar i cercar recursos i informació per tal de motivar al públic i que entengués bé el que volia mostrar. D’aquesta manera, he aprés a fer una presentació amb diferents recursos tecnològics i amb un temps limitat, exercici que mai havia fet.

diumenge, 20 de desembre del 2009

Comunicació oral, escrita i digital (18/12/2009)

DESCRIPCIÓ:
L’última classe de COED de gran grup l’ha vam dedicar a acabar de finalitzar diferents activitats (debat, recitació, qui ets tu?) que alguns dels meus companys els hi quedava per fer.

Primerament vam acabar l’exercici de recitació que tantes setmanes portàvem fent. Els últims en recitar van ser:
  • Adrià Miquel: Poema d’un llibre de Joan Margarit.
  • Sergio Ramírez: Alzeimer (anònim).
  • David Cortés: La lògica del borratxo.
  • Macià Bagur: Navata, llegenda mallorquina.

Al finalitzar aquestes recitacions, vam donar pas a l’exercici Qui ets tu? que havíem fet feia unes setmanes però que alguns dels meus companys no havien pogut fer, aquests eren:

  • Cristina Sansalvador que ho va fer sobre la Sandra Ferrer.
  • Blanca Vivet que ho va fer sobre la Mireia i la Sonia.
  • Adrià Miquel que ho va fer sobre el Martí Villegas.

Quan aquests van acabar, el grup que quedava per fer l’activitat sobre el debat el van portar a terme. Aquest grup estava composat per un costat l’equip a favor que eren el Pau Nin, el Rafa Moya, la Bea González, la Laura Navarro i l’Òscar Garcia; i per l’altre, l’equip en contra que eren l’Adrià Martí, el Sergio Ramírez, la Cristina Valena, el Martí Villegas i l’Àngel Caloca. A més tenien un moderador, el Toni Ruiz.
El tema escollit per ells va ser el de “La religió a les escoles”.
En aquest tema, l’equip a favor defensava que hem de tractar la religió com un tema positiu ja que ens proporciona cultura i un pensament lliure. A més, la religió és la base de la nostra cultura i s’ha d’educar amb aquests valors.
D’altra banda, l’equip en contra refusava dient que si hi ha religió en les escoles s’hauria de parlar de totes i no solament centrar-nos en la catòlica. En la constitució es mostra que tothom té dret a una escola laica i es per això que tothom té dret a escollir si vol o no estudiar religió. A més, defensaven que la religió dóna un pas a enrere a la nostra societat i que sempre ha passat així.

REFLEXIÓ:

Jo crec que la societat ha de tenir dret a escollir si volen que els seus fills estudiïn religió o no, ja que per això som lliures de tenir les nostres pròpies creences. Però crec que alguna classe, encara que sigui en alguna tutoria, parlar sobre la religió catòlica no aniria malament ja que és la base de la nostra cultura i els nens han de saber un mínim sobre aquesta. A més, també estic d’acord que a part de la religió catòlica se’ls hi fer una petita introducció de les diferents religions que hi han arreu del món, solament perquè tinguin aquest mínim de cultura, que mencionava abans.
APROFUNDIMENT:
Aprofitant que un company meu ha recitat un poema de Joan Margarit i que s'apropa Nadal he escollit un poema que m'agrada molt d'aquest autor i que voldria que llegíssiu. Aquest diu així:

LLUMS DE NADAL A SANT JUST
I
Tremoloses bombetes s’il•luminen
com si fossin les llàgrimes d’algú.
Miro el pati al capvespre
dessota el cel lilós
on es dibuixen a contrallum
les fulles del llorer, un negre i fi estampat.
La teva mare em diu:
Tu i jo, de tant en tant,
ho perdem tot.
Tremolosos, els llums en els carrers:
de sobte, tots s’han apagat per tu.
II
Avui tots els colors dels contes,
com els verds de les canyes
vora el riu
i els núvols reflectits al safareig,
llueixen en els ulls de la Joana.
Comença a ploure
i, a través del pati,
es mouen les figures del Nadal de l’any passat.
Veig la Joana riure,
però de sobte es gira cap a mi i em mira,
i llavors veig que és un record,
que per això la pluja la travessa.
Joan Margarit

divendres, 18 de desembre del 2009

Us desitgem un BON NADAL!




















Send your own ElfYourself eCards




Bon Nadal!!!


De part de l'Elena Carmona, l'Alba Estragué, l'Eva Gómez, la Marta Juny i l'Elena Ruiz!!
Bon Nadal i feliç any nou 2010!!!