Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Seminari. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Seminari. Mostrar tots els missatges

dijous, 24 de desembre del 2009

Últim Semiari 18/12/09

Aquest últim seminari s’ha dividit en dues parts:

La primera part consistia en acabar les exposicions per parelles sobre les noticies d’educació. En aquesta darrere sessió les van portar a terme Esteve Clop i el Carles Costa, els quals van parlar sobre la implantació del nou calendari escolar, un tema que ja havíem parlat a classe però que va estar força interessant. Aquesta noticia explicava que volen començar les classes després de vacances d’estiu una setmana abans i posar una setmana en el segon trimestre de curs, entre els mesos de febrer i març.
La noticia exposa i l’última del semestre va ser feta per la Núria Maldonado i la Mar Gascó, les quals van parlar sobre l’escolarització a casa, noticia, que ha diferència de l’anterior, mai havíem parlat a l’aula però que també va ser molt interessant. Aquesta explicava que hi ha famílies que no volen portar als seus fills a l’escola ja que prefereixen educar-los a casa.

Les dues notícies hem van semblar força interessant ja que gràcies als powers points fets pels meus companys hem van cridar l’atenció i hem van motivar per saber més coses sobre el que explicaven.

La segona part de la classe, la vam dedicar a fer l’amic invisible i un pica-pica a partir del que havíem portat cadascú. En general els regals van ser molt divertits i el menjar va estar molt bo.

M’ha agradat molt compartir aquest semestre amb tots vosaltres!!!

Bon Nadal i us desitjo lo millor pel proper Any 2010!!!

Què és l'amistat???


L’amistat és aquell sentiment que es dóna per part de dues o més persones recíprocament.

Un amic és aquella persones amb la qual tens confiança i que sempre està al teu costat, però que sobretot t’ajuda en els moments que més el necessites.
És aquella que quan estàs feliç et fa riure encara més i quan estàs trist et treu un somriure, ja que segurament sempre que li demanes alguna cosa la fan sense cap tipus de problema.

A més, amb un amic sempre comparteixes anècdotes, de les quals sempre t’enredortaràs, i moments de tot tipus, ja sigui feliços o tristos. En aquests moments amb aquella persona segurament rius o et baralles, però si realment la relació és d’amistat sempre hi haurà una reconciliació, perquè jo penso que si tens una amistat de debò amb algú és molt difícil estar barallada amb ella i que no hi hagi aquesta.

Crec que un amic de debò no es té fàcilment i que per això quan se'l té se l’ha de cuidar, igual que ell, si vol ser el teu amic, et cuidarà.

Seminari 16/12/09

El seminari d’avui l’hem començat amb l’exercici d’exposar durant deu minuts una noticia d’actualitat que han portat a terme els meus companys Marc Pérez i Sara Garcia. Ells han fet la noticia sobre la prohibició del crucifix a les aules italianes.

Seguidament cadascú ha explicat la seva experiència sobre la visita optativa que havíem de fer durant la setmana de pràctiques. Per exemple, l’Anna i l’Esteve van anar al Museu d’història de Catalunya, la Lorena i la Judit van visitar l’Aquarium, l’Oscar va estar al Museu de la ciència i la tecnologia de Terrassa, el Marc i el Pere van veure el Cosmocaixa, la Norma va anar a l’Auditori i per últim, la Mar, la Núria i la Sara van visitar el CRAM. A més l’Alba i jo vam veure el Museu de la Xocolata, el qual m’agradaria explicar.

El museu es situa a Barcelona, al costat del Parc de la Ciutadella al carrer Comerç.
Aquesta exposició es distribueix en una planta dividida en diferents sectors, als quals pots arribar a partir d’un passadís que té la funció de guia.
En cada sector t’explica una característica diferent sobre la xocolata, com per exemple d’on prové el cacau....
A més, hi ha tres sales on et posen un vídeo per fer més visual tot lo explicat anteriorment.
Una part del Museu de la Xocolata està destinat a fer visites escolars. Aquestes visites estan dividies en dues parts: la primera, en la qual un guia els hi explica de manera dinàmica totes les sales que hi poden trobar; i la segona, d’una manera pràctica es posen en contacte amb la xocolata fent diferents activitats. D’aquesta manera els nens es diverteixen mentre interaccionen amb l’aliment.
Al sortir d’allà, ens van donar una direcció de correu electrònic per si volíem saber més informació sobre les activitats escolars que es proposaven.

La classe de seminari va finalitzar després de que tots expliquéssim la nostra pròpia experiència.

divendres, 18 de desembre del 2009

Us desitgem un BON NADAL!




















Send your own ElfYourself eCards




Bon Nadal!!!


De part de l'Elena Carmona, l'Alba Estragué, l'Eva Gómez, la Marta Juny i l'Elena Ruiz!!
Bon Nadal i feliç any nou 2010!!!

dilluns, 14 de desembre del 2009

WEB 2.0.


Una de les activitats que vam portar a terme durant la setmana de pràctiques va ser la conferència que ens van donar sobre la Web 2.0. en una visita que vam fer al Cibernàrium, el qual es troba al Parc Tecnològic de Barcelona Nord. Aquesta va ser donada per José Manuel Pérez i Santiago Tejedor.

En aquesta xerrada ens van explica els objectius i el funcionament que tenia aquest projecte, el Cibernàrium, és a dir, ens van explicar que aquest es dedicava a la divulgació i capacitats de tecnologia, a l’alfabetització i capacitació digital i al desenvolupament personal i professional dels ciutadans. I que per arribar aquests objectius les activitats les dividien en tres línies totalment gratuïtes com són “Inicia’t en Internet”, “Creix amb Internet” i “Itineraris de formació”.
A part, també ens van dir que s’havien proposat uns reptes, com fomentar més activitats relacionades amb la web.

Després d’aquesta introducció ens va començar a desenvolupar què és la web 2.0 i les seves característiques.
La web 2.0. podem dir que és una web social, la qual es basa en un conjunt d’usuaris i de serveis com els blocs, els wikis... i les característiques fonamentals d’aquesta, les podem definir a partir d’un esquema que ens van ensenyar i que és el següent:

Modo mínima unitat: Lectura – escriptura comparativa.
Estat: Missatge, article, post.
Modo de visualització: Dinàmic, navegador, RSS lector.
Arquitectura: Serveis Web.
Editors: Tots.
Protagonistes: Aficionats.

Després de la teoria, va fer una activitat a partir d’un Power Point en el qual ens anava passant diferents programes que pertanyen aquesta web i havíem d’apuntar en un paper si l’utilitzàvem o no. Les conclusions que vaig poder extreure és que la gran majoria de gent utilitzem un percentatge mínim d’aquests programes i sempre ens limitem als mateixos.

Per acabar, vam fer una ronda de preguntes per aquells que tenien algun dubte o que volien saber alguna curiositat.

dijous, 10 de desembre del 2009

Seminari 09/12/2009

El seminari de dimecres el vam dedicar a fer dues activitats diferents.

La primera, consistia en explicar una notícia d’actualitat, de forma més explícita que en les exposicions anteriors, durant deu minuts.

En aquesta sessió ens van tocar exposar a la meva companya L’escola obrirà el març si els pares hi munten activitats.

Aquesta té relació sobre la setmana lúdica que volen establir al més de març. La notícia explica que la conselleria d’Educació donarà ajuts a totes aquelles escoles on l’AMPA vulgui organitzar activitats pels alumnes.
D’altra banda, també menciona que la xifra d’aquestes subvencions econòmiques seran superiors que les demanes en juliol i setembre, ja que es preveu que les famílies no agafaran en aquest període tantes vacances. A més, s’estan buscant altres mètodes per solucionar aquest problema.
Aquest article, també, menciona la direcció general de Turisme amb la qual s’està negociant perquè faci més ofertes de turisme durant aquesta setmana. A part, de que volen impulsar amb l’ajuda de les entitats culturals i de lleure activitats i colònies fora de l’horari no lectiu.
Per últim cal destacar, els ajuts que hi hauran per aquelles famílies amb situacions socioeconòmiques desfavorides que els hi costi pagar aquestes activitats pels seus fill/es.
En les conclusions extretes per nosaltres, hem volgut destacar diferents punts que ens han semblat rellevants:
Primer de tot, que estem a favor d’aquesta setmana no lectiva sempre i quan les famílies trobin recursos factibles per poder deixar als nens si no tenen vacances.
Seguidament, cal destacar que estem totalment en contra de que l’AMPA sigui l’única associació que s’ocupi d’aquestes activitats i que si aquesta en alguna escola no ho pot organitzar, el centre es queda sense subvencions per part de la generalitat.
A més, volem donar rellevància al punt que ens parla de la direcció general de turisme, ja que aquesta intentarà guanyar diners, a partir de diferents ofertes, amb aquelles famílies que disposin de vacances i tinguin ganes de viatjar. Creiem que amb el pas del temps aquesta setmana es convertirà en una setmana lúdica, com per exemple la de Setmana Santa.

Seguidament, com havíem d’entregar els nostres treballs sobre el llibre llegit "Elogi de la feblesa" vam fer una posada en comú del que ens havia semblat i d’algunes preguntes com que és la normalitat, “la mirada de l’altre”...

Per finalitzar la classe el professor ens va dir que havíem de fer una reflexió sobre que és per nosaltres “la amistat”.

dimarts, 8 de desembre del 2009

Seminari 4/12/2009

Dimecres vam acabar la classe pensant en la festa que podríem fer l’últim dia de seminari abans de Nadal, i en aquest seminari de divendres ho vam acabar de concretar.

Després de moltes propostes posades en comú, vam decidir fer una mena de pica-pica apuntant el cadascú hauria de portar. A més, vam dir de fer l’amic invisible però regalant-nos targetes amb felicitacions de Nadal i amb un petit obsequi. A part de tot això, alguns companys van dir de portar les seves guitarres per cantar nadales.

Un cop vam acabar de decidir-ho, vam començar un exercici sobre com prenem els apunts. A partir d’alguns, que vam prendre en les conferències que ens van fer en la setmana de pràctiques, vam poder observar les diferents maneres de com els fem. Mentre que alguns els feien de manera més esquemàtica, és a dir, amb més fletxetes; d’altres, els prenien amb més lletra com si fos una mena de resum.
A partir d’aquí, vam poder observar que depenen la persona li va millor fer-ho d’una manera que d’una altra; com per exemple, a mi no hem va bé de manera esquemàtica ja que quan ho llegeixo després d’un temps no m’enrecordo sinó està aclarit i ben explicat.
A més de tot això, vam poder veure les diferents maneres de com fem per ressaltar les paraules claus, com per exemple subratllant-les, posant-les en majúscula, amb colors...

Al finalitzar, vam acabar el seminari desitjant-nos un bon pont.

Seminari 2/12/2009

El seminari del dimecres el vam dedicar a fer diferents coses.

Primer de tot vam començar amb l’exercici d’actualitat educativa que s’havia d’haver fet divendres passat però que pel concert no es va poder porta a terme. Aquest exercici el va fer l’últim grup composat pels meus companys Pere i Oscar.
Aquests van provocar un debat molt interessant, a partir d’una notícia, de si haurien de prohibir o no els crucifixos a les aules de l’escoles públiques i privades.

Aquest tema va originar debat, per una banda hi havia els que defensaven la prohibició en les escoles públiques perquè pensaven que els nens que anessin a una escola pública no haurien de veure el crucifix ja que l’escola de l’estat espanyol es declara laica, mentre que a la vegada, creien que a les privades religioses no s’hauria de prohibir perquè els pares que porten allà als seus fills ho fan perquè volen que se’ls hi ensenyi la religió catòlica aquests.

D’altra banda, hi havia uns altres que estaven en contra perquè creien que això forma part de la nostra cultura i que un símbol d’aquestes característiques no ha d’influir en l’estudiant de cap manera. A més, deien que si s’hagués de prohibir tot el que envolta a la religió aleshores no celebraríem cap festa de Nadal, ni de Pasqua... ja que totes estan lligades amb aquesta.

Jo penso que el símbol d’un crucifix a l’aula no té perquè influir en el nen, però també entenc que pot haver-hi gent que li pot molestar perquè per això porta als seus fills a una escola laica, i com laica que és no pot tenir cap símbol religiós. Per això, estic d’acord de que treguin els crucifixos de totes aquelles escoles que són laiques, però no ho estic de que els treguin d’aquelles escoles que són privades i es basen en la religió, ja que els pares que porten allà al seus fills ja saben el que es trobaran.

Al acabar el debat, vam acabar de concretar diferents temes i vam començar a pensar el que podríem fer per celebrar l’últim seminari abans de Nadal.

ACTIVITAT DE LA SETMANA DE PRACTIQUES DEL DIJOUS 19/11/2009

Ell dijous vam anar a fer una visita, en grups d'unes 14 persones i un tutor,a l’escola CEIP Auró que es troba a Barcelona, més concretament al barri de l’Esquerre de l’Eixample al carrer Mallorca.

Les famílies que porten allà als seus fills a estudiar semblen que són de classe mitjana i benestant per la situació on es troba l’escola i per les aparences que donen els pares al deixar els nens.

Aquesta escola està dividida en sis plantes.
La planta baixa, que és per on entren els nens i es troba el gimnàs (on s’estudia teatre), el menjador i la sortida al patí. Seguidament trobem la primera planta que està composta per diferents despatxos i el menjador d’infantil. I a partir de la segona planta el centre es divideix per cicles, és a dir, a la segona es troben els d’infantil, a la tercera els de cicle inicial, a la quarta els de cicle mitjà i per últim, a la cinquena els de cicle superior. A dalt de tot hi ha una terrassa que fa funció de patí i que pugen rotativament per cicles els alumnes. A més, a cada planta hi podem trobar una àrea comú perquè els nens s’hagin de moure per tota l’escola i no es quedin sempre al mateix pis.

L’escola Auró és pública i laica ja que accepten tot tipus de religions.

Un dels projectes educatius que té és la integració de sords ja que són una escola acollidora del servei educatiu Acredat i per això, faciliten un psicòleg i logopedes. A més, formen part de l’USEE (unitat de suport d’educació especial), els quals treballen amb nens que tenen un grau de disminució psíquic important.
A part, tenen aules d’acollida per tots aquells nouvinguts, com els sud-americans o els xinesos, que no es poden introduir directament a l’aula i els professor s’adapten aquests nens a l’hora d’avaluar.

diumenge, 6 de desembre del 2009

CONCERT DE SANTA CECÍLIA!!!

El passat divendres vint-i-set de novembre es va organitzar el concert de Santa Cecília en la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna (Ramon Llull) a Barcelona.

Aquest concert, que va durar aproximadament dues hores, va estar organitzat pels estudiants de magisteri que s’especialitzen en la matèria de música.

Per començar l’actuació, van cantar els alumnes i professors que formen part de la coral de la facultat. I seguidament, es va donar pas a tots aquells estudiants que van voler participar, començant pels de primer de grau fins acabar amb els de tercer de magisteri.

Durant el concert es va cantar, es va ballar, es van tocar instruments, es va fer participar al públic en diferents moments... però cal destacar l’actuació d’una estudiant de primer de grau, la qual amb la seva veu va fer aixecar al públic del seu seient.

D’altra banda, cal remarcar el bon ambient que es va generar en l’auditori, on es feia l’espectacle, i l’estimació que es va crear per la música en aquell moment per part de tots els assistents.

L’opinió del públic va ser molt positiva ja que van sortir molt contents per la dinàmica que havia hagut al concert i pel gran nivell musical que hi havia.

dimecres, 25 de novembre del 2009

Pràctica de dimarts 17...

Una de les pràctiques que havíem de realitzar durant la setmana era acompanyar a un alumne de tercer de magisteri a l’escola on feia pràctiques per tal que ens ensenyés el centre i el que feia.

A la meva companya Alba i a mi ens va tocar anar al CEIP Pau Sans d’Hospitalet de Llobregat.
El primer que vam fer, quan vam saber a quin centre aniríem, va ser posar-nos amb contacte a través de correu electrònic amb l’estudiant de tercer, que es deia Clara, perquè ella havia d’avisar a l’escola i per quedar.

Vam quedar a les vuit i mitja del matí a la sortida dels ferrocarrils per prendre un cafè i després anar a l’escola. Durant aquella estoneta abans d’entrar ens va explicar una mica com era el centre, els mestres i els alumnes per tal de que ens féssim una idea abans de començar la jornada.

Un cop vam arribar, la primera impressió que vaig tenir era el d’un ambient acollidor i familiar, i així posteriorment m’ho van demostrar.

El primer que vam fer, va ser anar a la sala de professors per conèixer una mica els mestres i perquè la cap d’estudis ens digués on havíem d’anar.

Abans d’entrar a les aules i tenir el primer contacte amb els alumnes, la Clara, l’estudiant de tercer ens va mostrar el centre. Aquest era molt petit i no tenia menjador, per això, els nens havien de menjar ens taules provisionals que els hi posaven al gimnàs. D’altra banda, totes les aules i els passadissos estaven molt decorats per murals i activitats que havien fet els alumnes de tots els cursos.

Quan vam acabar de visitar-ho, la meva companya i jo ens vam separar per no estar tres persones en una mateixa aula ja que sinó els nens es descentraven.

La primera part del matí vaig estar amb nens d’infantil, més concretament de P-4, amb els que la professora em va deixar participar molt i ajudar-los a repassar lletres. Aquests em tractaven com una mestra més i em preguntaven tots els dubtes que podien tenir.

Després del patí, a la segona part del matí, vaig estar una hora a l’aula de música amb la professora i la companya de pràctiques veient com feien una classe als alumnes de segon de primària. La professora en aquella hora el que volia aconseguir és que portessin el ritme a la vegada que cantaven una cançó que els hi va posar.

La següent hora, amb aquests mateixos alumnes vaig anar a veure com feien racons, és a dir, cada setmana cada alumne en aquella classe feia una activitat diferent: dibuixar, posar-se a un ordinador, enganxar gomets, fer fitxes de matemàtiques o de llengua...
A més la professora aprofitava per fer un projecte sobre les llavors: cada nen havia de portar quan pogués una llavor i amb l’ajuda de la professora a l’aula fer-les-hi una fotografia, mesurar-les, posar-les-hi el nom i classificar-les.

Per la tarda, després d’anar a dinar, vaig estar a la primera hora amb una classe de primer de primària veien com feien educació física. En aquesta la professora volia treballar l’expressió corporal i per això, els hi posava música i els hi feia ballar i moure’s pel gimnàs.

La següent hora vaig tornar amb els d’infantil, però aquest cop amb els de P-3, i vaig poder observar com la professora per motivar-los el que feia era cantar cançons perquè recollissin o bé, perquè fessin fila. Per acabar vaig poder veure la recollida d’aquests alumnes i la relació que tenia la mestra amb els pares.

Seminari 25/11/2009

Avui a la classe de seminari hem estat parlant sobre la setmana de pràctiques, que va durar del 16 al 20 de novembre, en la qual els meus companys i jo havíem viscut diverses experiències al estar en contacte amb escoles i casals diferents.


En aquestes dues hores de classe ens hem volgut centrar i parlar sobre l’activitat realitzada el dimarts 17 que consistia en acompanyar a un alumne de tercer de magisteri perquè ens ensenyes l’escola en la qual estava fent les seves pràctiques.


Pel que pogut comprovar es que depenen el centre que li havia tocat a cadascú de nosaltres les vivències havien sigut molt variades, ja que hi ha escoles i professors de tota mena. Com per exemple, la reacció diferent que van tenir dues escoles davant del fet que no sabien que alguns dels meus companys anaven a visitar el centre aquell dia, i mentre una d’aquestes els va acollir i els va mostrar el funcionament de la millor manera possible, l’altra ho va fer de mala gana fins fer sentir a les meves companyes com a “paquets” dins de l’aula.


Encara que amb aquests incidents l’avaluació d’aquesta setmana de pràctiques per part de tota la classe penso que ha estat positiva, ja que quan el professor ens ha dit que avaluéssim amb una nota el promig ha sigut de notable.

dijous, 12 de novembre del 2009

Seminari 5/11/09

Com cada divendres hem començat amb la presentació de les noticies setmanals fetes aquesta setmana per les meves companyes Núria i Mar.
Primer, han nomenat totes les que havien trobat al llarg dels últims dies i després han volgut ressaltar la que es titulava “Los maestros usarán una red tipo Facebook con los alumnos”.
Aquesta noticia ens explicava que els alumnes quan tinguin un problema es podran posar en contacte amb el mestre gràcies a una red molt semblant al Facebook, i d’aquesta manera la professora els hi podrà solucionar els diferents dubtes que tinguin. També, s’afegeix que per utilitzar aquesta eina els tutors hauran de pagar uns diners.
Es pot comparar aquesta red amb el blink que trobem a Blanquerna.

Jo, personalment, amb aquesta noticia no estic d’acord per diferents motius. En primer lloc, penso que ha d’haver un contacte personal entre el professor i l’alumne, ja que aquest ha d’aprendre a expressar-se davant d’una persona. Si es posa en marxa aquesta eina, el més probable és que els nens s’acostumin a esperar-se a arribar a casa per comunicar-se amb la mestre des de l’ordinador i no ho facin en la mateixa aula.
En segon lloc, estic d’acord amb el que es va comentar a la classe de que el professor necessita el seu temps lliure per poder desconnectar de la feina i viure la seva pròpia vida. Si aquest quan arriba a casa es troba que ha de mirar els missatges dels nen, ha d’ajudar-los en tots els problemes que tenen i s’ha de quedar estona pensant i contestant, aquest no tindrà vida pròpia, és a dir, solament acabarà vivint per la feina.
Per últim, crec q si és una eina de l’escola no s’hauria de fer pagar, ja que per això és una eina vinculat amb el col·legi i penso que hauria de ser totalment gratuït.

Seguidament, a partir d’unes fotocopies el professor ens va explicar la setmana de pràctiques que tenim properament, mostrant-nos amb l’ajuda del blink quines activitats faríem i a quines escoles podríem anar a visitar.

Per finalitzar el seminari, vam penjar a l’aula unes fotografies que havíem portat sobre l’educació i vam dir el títol que les havíem posat, votant entre nosaltres quin era el més adequat.

Seminari 30/10/09

Vam començat el seminari amb l’exposició de les notícies que van trobar durant una setmana les meves companyes Norma i Anna. Elles, entre totes les que van nomenar, van voler ressaltar la noticia que parlava sobre el canvi de nom de les festes, és a dir, en compte de anomenar-les “Vacances de Nadal” posar-les-hi el nom de “Vacances d’hivern”. A l’hora de fer el debat, el que van fer és posicionar-se una a favor i l’altra en contra per veure si creaven discussió.
Jo penso que si la nostra tradició és anomenar-les “Vacances de Nadal” no trobo bé que ara de cop i volta es canviï el nom. Crec que són unes festes pròpies de la nostra cultura, que sempre se han dit així i que per molt que les persones siguin creients en la religió catòlica, o no, han acceptat aquest nom i celebren aquestes festes, la qual cosa canviar-ho ara em sembla una xorrada.

Seguidament, després de concloure l’exercici sobre les notícies, alguns voluntaris de la classe van obrir el seu bloc i van explicar el que havien fet fins a llavors. Jo que vaig ser una de les persones que van sortir, el vaig obrir. A partir d’aquí, vaig mostrar si tenia etiquetes, quantes entrades de les diferents matèries havia fet, els enllaços... i un cop fet això, vaig llegir la meva última entrada de seminari que tractava sobre .... i el professor em va donar la seva opinió sobre l’escrit.

Un cop vam acabar aquest exercici, com que ja no quedava temps, vam marxar cap a casa sense que ningú expliqués cap acudit.

dijous, 5 de novembre del 2009

ENLLAÇOS DE LES REVISTES

1. Barcelona educació

2. Escola catalana

3. Escuela catalana

4. Estris

5. In-fan-ci-a

6. Guix

7. Perspectiva escolar

8. Religión y escuela

9. Suports

REVISTA

ESCOLA CATALANA


Periodicitat: cada dos mesos (bimensual)

Preu: 4.80

Data d’inici: 1965 (fa 44 anys)

Publicitat: generalitat, ENDESA, acció social dels barris

Editor: OMNIUM, àrea d’educació i formació

Seccions:

1. Davantal (reflexió)
2. Temàtica del fascicle
3. Entrevista
4. Experiències
5. Llengua
6. Informacions i comentaris
7. Llibres i materials
8. Lletra menuda

Pàgines: 60

A qui es dirigeix: joves, mestres, pares...

Distribució: subscripcions, escoles

Imatges: dibuixos i fotocopies en blanc i negre

diumenge, 25 d’octubre del 2009

Seminari 23/10/2009

Avui a seminari hem començat amb la presentació setmanal sobre les noticies que trobem al llarg de la setmana i que ens tocava exposar a mi i a una companya de classe, l’Alba.

Seguidament, vam omplir un qüestionari anònim del perquè havíem escollit la universitat Ramon Llull.

A continuació, vam parlar de quines qualitats havia de tenir un bon professor i per fer-ho ens vam posar en grups de tres i quatre persones i vam haver d’escollir cinc o sis adjectius. Després d’això, vam fer una posada en comú i ens vam adonar que alguns d’aquests atributs estàvem repetits o d’altres que volien tenir el mateix significat. Tots els grups vam coincidir molt a l’hora de posar aquests adjectius, alguns dels quals eren per exemple: exigent, just, motivador, expressiu, entre d’altres.

Quan vam acabar aquest exercici, a partir dels treballs fets a casa sobre el llibre “Va de mestres” van fer una posada en comú sobre les idees que havíem escollit i el perquè. Cadascú va triar una de les seves i la va llegir de manera que vam poder veure si algú més del seminari havia escollit també aquell fragment perquè li havia semblat important. A mesura que anàvem llegint em vaig adonar que molts havien escollit moments del llibre iguals o bé, que significaven el mateix però que ho havien escrit de manera diferent.

Vam acabant la classe entregant els treballs i desitjant-nos un bon cap de setmana.

dimarts, 20 d’octubre del 2009

La meva mestra d'escola

Com quasi tothom, al llarg de la meva trajectòria a l’escola em van donar classes professor de tota mena: mestres amb molta experiència i els que acabaven de sortir de la universitat, alguns molts simpàtics i altres més distants, persones que es veien que tenien ganes de fer la seva feina ben feta d’altres que no... i així podria fer una llista interminable.

Dins d’aquesta varietat, però, sempre me’n recordo d’una mestra que em va donar classes d’anglès i socials a 4rt i 6è de primària, ella es deia Nerea.
Nerea era una dona d’uns quaranta anys amb molta experiència perquè havia treballat en diversos centres escolars. Sempre posava molta passió a l’hora d’ensenyar, encara que potser tenia un mal dia, i te la intentava transmetre-la.
Les seves classes, sobretot les d’anglès, eren molt dinàmiques i on els alumnes podien participar en tot moment, cosa que feia que estiguéssim tota l’estona atents. Gràcies això vam aprendre molt i quasi tota la classe va acabar sisè i va anar a l’institut amb un gran nivell de llengua estrangera, l’anglès.

Quan te la trobés pel carrer després de sis anys encara s’enrecorda i et saluda amb una gran alegria, perquè si destacava per alguna cosa era pel seu caràcter alegre i les ganes que tenia de fer coses i de que els seus alumnes aprenguessin.

dimecres, 14 d’octubre del 2009

Seminari 14/10/09

Després d'una semana sense semiari per les entrevistes personals hem tornat amb les classes. Avui el seminari ha anat sobre l'experiència que vam haver d'explicar fa uns dies aquí, al bloc.

Hem llegit algunes d'questes redaccions i hem pensat que podia sentir el nen quan va viure aquella anècdota. A més, hem aprofitar per corregir algunes faltes d'ortografia rellvants.

Amb aquestes experiències he pogt comprovar que havia hagut algunes persones que havien passat per la mateixa situació que la meva.

dimarts, 6 d’octubre del 2009

Una experiència a l'escola...



No sabia que dir. Els seus pares l’havien deixat al costat d’un home alt que segons li havien dit que era el cap d’estudis; ell la va portar fins a la classe on al entrar tothom la va mirar amb gran curiositat. La professora que ja sabia que aquesta nena vindria la va presentar i li va dir el lloc on havia de seure.


Les classes van passar i quan l’hora del patí va arribar unes companyes van convidar-la anar amb elles a juga, tímida va dir que si i les va acompanyar; aquestes es van presentar però al cap de dos segons quasi no s’enrecordava de cap nom.
El dia següent quan la mare li va dir aquella nena de vuit anys que havia de tornar a la seva nova escola, ella se li va posar a plorar perquè no volia anar. Solament pensava en tornar al poble on havia viscut, fins a llavors, tota la seva vida. Els pares que no s’havien que fer van haver d’anar a parlar amb els professors.


Al cap de tres mesos, amb l’ajuda dels mestres, dels companys i d’un pacte que li va fer la mare a la nena, (que era que si en un any no s’acostumava a la nova escola tornarien a l’escola vella), la nena ja es trobava com una més a la classe i quan a l’acabar el curs li van recordar el pacte i li van dir de tornar, ella es va negar rotundament.