Una de les pràctiques que havíem de realitzar durant la setmana era acompanyar a un alumne de tercer de magisteri a l’escola on feia pràctiques per tal que ens ensenyés el centre i el que feia.
A la meva companya Alba i a mi ens va tocar anar al CEIP Pau Sans d’Hospitalet de Llobregat.
El primer que vam fer, quan vam saber a quin centre aniríem, va ser posar-nos amb contacte a través de correu electrònic amb l’estudiant de tercer, que es deia Clara, perquè ella havia d’avisar a l’escola i per quedar.
Vam quedar a les vuit i mitja del matí a la sortida dels ferrocarrils per prendre un cafè i després anar a l’escola. Durant aquella estoneta abans d’entrar ens va explicar una mica com era el centre, els mestres i els alumnes per tal de que ens féssim una idea abans de començar la jornada.
Un cop vam arribar, la primera impressió que vaig tenir era el d’un ambient acollidor i familiar, i així posteriorment m’ho van demostrar.
El primer que vam fer, va ser anar a la sala de professors per conèixer una mica els mestres i perquè la cap d’estudis ens digués on havíem d’anar.
Abans d’entrar a les aules i tenir el primer contacte amb els alumnes, la Clara, l’estudiant de tercer ens va mostrar el centre. Aquest era molt petit i no tenia menjador, per això, els nens havien de menjar ens taules provisionals que els hi posaven al gimnàs. D’altra banda, totes les aules i els passadissos estaven molt decorats per murals i activitats que havien fet els alumnes de tots els cursos.
Quan vam acabar de visitar-ho, la meva companya i jo ens vam separar per no estar tres persones en una mateixa aula ja que sinó els nens es descentraven.
La primera part del matí vaig estar amb nens d’infantil, més concretament de P-4, amb els que la professora em va deixar participar molt i ajudar-los a repassar lletres. Aquests em tractaven com una mestra més i em preguntaven tots els dubtes que podien tenir.
Després del patí, a la segona part del matí, vaig estar una hora a l’aula de música amb la professora i la companya de pràctiques veient com feien una classe als alumnes de segon de primària. La professora en aquella hora el que volia aconseguir és que portessin el ritme a la vegada que cantaven una cançó que els hi va posar.
La següent hora, amb aquests mateixos alumnes vaig anar a veure com feien racons, és a dir, cada setmana cada alumne en aquella classe feia una activitat diferent: dibuixar, posar-se a un ordinador, enganxar gomets, fer fitxes de matemàtiques o de llengua...
A més la professora aprofitava per fer un projecte sobre les llavors: cada nen havia de portar quan pogués una llavor i amb l’ajuda de la professora a l’aula fer-les-hi una fotografia, mesurar-les, posar-les-hi el nom i classificar-les.
Per la tarda, després d’anar a dinar, vaig estar a la primera hora amb una classe de primer de primària veien com feien educació física. En aquesta la professora volia treballar l’expressió corporal i per això, els hi posava música i els hi feia ballar i moure’s pel gimnàs.
La següent hora vaig tornar amb els d’infantil, però aquest cop amb els de P-3, i vaig poder observar com la professora per motivar-los el que feia era cantar cançons perquè recollissin o bé, perquè fessin fila. Per acabar vaig poder veure la recollida d’aquests alumnes i la relació que tenia la mestra amb els pares.
A la meva companya Alba i a mi ens va tocar anar al CEIP Pau Sans d’Hospitalet de Llobregat.
El primer que vam fer, quan vam saber a quin centre aniríem, va ser posar-nos amb contacte a través de correu electrònic amb l’estudiant de tercer, que es deia Clara, perquè ella havia d’avisar a l’escola i per quedar.
Vam quedar a les vuit i mitja del matí a la sortida dels ferrocarrils per prendre un cafè i després anar a l’escola. Durant aquella estoneta abans d’entrar ens va explicar una mica com era el centre, els mestres i els alumnes per tal de que ens féssim una idea abans de començar la jornada.
Un cop vam arribar, la primera impressió que vaig tenir era el d’un ambient acollidor i familiar, i així posteriorment m’ho van demostrar.
El primer que vam fer, va ser anar a la sala de professors per conèixer una mica els mestres i perquè la cap d’estudis ens digués on havíem d’anar.
Abans d’entrar a les aules i tenir el primer contacte amb els alumnes, la Clara, l’estudiant de tercer ens va mostrar el centre. Aquest era molt petit i no tenia menjador, per això, els nens havien de menjar ens taules provisionals que els hi posaven al gimnàs. D’altra banda, totes les aules i els passadissos estaven molt decorats per murals i activitats que havien fet els alumnes de tots els cursos.
Quan vam acabar de visitar-ho, la meva companya i jo ens vam separar per no estar tres persones en una mateixa aula ja que sinó els nens es descentraven.
La primera part del matí vaig estar amb nens d’infantil, més concretament de P-4, amb els que la professora em va deixar participar molt i ajudar-los a repassar lletres. Aquests em tractaven com una mestra més i em preguntaven tots els dubtes que podien tenir.
Després del patí, a la segona part del matí, vaig estar una hora a l’aula de música amb la professora i la companya de pràctiques veient com feien una classe als alumnes de segon de primària. La professora en aquella hora el que volia aconseguir és que portessin el ritme a la vegada que cantaven una cançó que els hi va posar.
La següent hora, amb aquests mateixos alumnes vaig anar a veure com feien racons, és a dir, cada setmana cada alumne en aquella classe feia una activitat diferent: dibuixar, posar-se a un ordinador, enganxar gomets, fer fitxes de matemàtiques o de llengua...
A més la professora aprofitava per fer un projecte sobre les llavors: cada nen havia de portar quan pogués una llavor i amb l’ajuda de la professora a l’aula fer-les-hi una fotografia, mesurar-les, posar-les-hi el nom i classificar-les.
Per la tarda, després d’anar a dinar, vaig estar a la primera hora amb una classe de primer de primària veien com feien educació física. En aquesta la professora volia treballar l’expressió corporal i per això, els hi posava música i els hi feia ballar i moure’s pel gimnàs.
La següent hora vaig tornar amb els d’infantil, però aquest cop amb els de P-3, i vaig poder observar com la professora per motivar-los el que feia era cantar cançons perquè recollissin o bé, perquè fessin fila. Per acabar vaig poder veure la recollida d’aquests alumnes i la relació que tenia la mestra amb els pares.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada