DESCRIPCIÓ
Quinze alumnes, inclosa jo, vam començar amb l’exercici de recitació proposat per part de la professora.
Aquest exercici consistia en recitar davant de tota la classe algun text que ens haguéssim memoritzat, aquests van ser molt diversos ja que es van explicar rondalles, poemes, llegendes...
A la vegada que la persona recitava, tres companys, a partir d’una fotocòpia proporcionada per la mestra, avaluaven al recitador. A més, un altre company enregistrava amb una càmera de vídeo l’exposició perquè després aquella persona es pogués auto avaluar.
Quan vam acabar aquest exercici, a partir d’un sorteig, es va obrir un bloc d’un company de la classe per veure si més o menys ho havia anat actualitzant i a més, per veure les errades que tenia perquè les pogués arreglar.
REFLEXIÓ
L’exercici de recitació, penso que és positiu ja que et serveix a l’hora d’expressar-te en públic. Jo que l’he hagut de fer aquesta setmana, al igual que els meus companys estava molt nerviosa, i crec que activitats com aquestes van bé per saber concentrar-te per poder recordar el que havies memoritzat i enfrontar-te davant d’una aula plena de gent.
D’altra banda, que s’hagi obert un bloc a l’atzar a la classe m’ha anat bé per poder comparar quines errades tenia i si hem faltava corregir alguna cosa o posar de noves, com els enllaços.
APROFUNDIMENT
Quinze alumnes, inclosa jo, vam començar amb l’exercici de recitació proposat per part de la professora.
Aquest exercici consistia en recitar davant de tota la classe algun text que ens haguéssim memoritzat, aquests van ser molt diversos ja que es van explicar rondalles, poemes, llegendes...
A la vegada que la persona recitava, tres companys, a partir d’una fotocòpia proporcionada per la mestra, avaluaven al recitador. A més, un altre company enregistrava amb una càmera de vídeo l’exposició perquè després aquella persona es pogués auto avaluar.
Quan vam acabar aquest exercici, a partir d’un sorteig, es va obrir un bloc d’un company de la classe per veure si més o menys ho havia anat actualitzant i a més, per veure les errades que tenia perquè les pogués arreglar.
REFLEXIÓ
L’exercici de recitació, penso que és positiu ja que et serveix a l’hora d’expressar-te en públic. Jo que l’he hagut de fer aquesta setmana, al igual que els meus companys estava molt nerviosa, i crec que activitats com aquestes van bé per saber concentrar-te per poder recordar el que havies memoritzat i enfrontar-te davant d’una aula plena de gent.
D’altra banda, que s’hagi obert un bloc a l’atzar a la classe m’ha anat bé per poder comparar quines errades tenia i si hem faltava corregir alguna cosa o posar de noves, com els enllaços.
APROFUNDIMENT
La recitació que jo vaig fer va ser un poema anomenat “El silenci” de Miquel Martí i Pol, extret del llibre “Camins (Recull de Premis Poètics)” de l’autora Diana Curto i Daufí. Aquest poema diu així:
EL SILENCI
I
El silenci, amor meu, és la conquesta
dels callats, dels amants i del sorral...
Sense paraules, és veu molt sensible
i entenedora amb gest sols d’una faç.
És entrar a dintre teu, en una enquesta
que no tem ni el dolç calm ni el temporal
sense paraules, és l’inextingible
que té un llenguatge enterc i pas a pas.
I en el parlar silent hi ha un bell combat
sense sons, sense llengua i sense llavi,
batec dels cors que es parlen pol a pol.
Totalment com una onada, bat a bat,
acaronant una platja amb bes savi
que li és enveja fins i tot als sol.
II
El silenci, amor meu, trenca l’escorça
de l’arbre que mil anys han revestit.
Obre el doll, sobre rocs, d’una cascada
i apaga en la tempesta el fúlgid llamp.
Sense ni un mot, pot tenir ardència i força
d’un Gandhi fràgil, pur, mig desvestit.
I assossegar la coerció més triada
amb l’oratgell raonable d’un vell clam.
Però en l’amor és on té el seu traspàs
més útil, més afí, més ple de vida,
artèria unint dos cors en un reboll.
Sota el setí invisible d’un domàs
que mai no es veu, però és encís que avida
com saba entre les tiges d’un mantoll.
III
El silenci, amor meu, és un llenguatge,
ven d’amor quan l’amor té veu de cant,
un parlar-se amatent quan s’acompanya
d’un sol alè en el fosc del camaril.
No cal tan sols el codi d’un missatge
que arribi entre la nit, brill fulgurant,
és una entesa alant que s’acompanya
com l’aigua avida flors el més d’abril.
I amb un sol toc, senzill de cada mà,
el cor i el cos s’alien, orenetes
que cerquen el seu niu al mut redós.
I el joc d’amor, és vas d’un somniar,
elixir conegut d’antics poetes
que es vessa dintre d’un vers, ritme amorós...
“Dia vindrà que callaré per sempre,
Però també per sempre hi hauré mort
I el silenci, i paraules, i poetes”.
Miquel Martí i Pol
1r Premi als VI Jocs Florals de l’Ajuntament de Campdevànol (Ripollès) – Abril del 2006.
EL SILENCI
I
El silenci, amor meu, és la conquesta
dels callats, dels amants i del sorral...
Sense paraules, és veu molt sensible
i entenedora amb gest sols d’una faç.
És entrar a dintre teu, en una enquesta
que no tem ni el dolç calm ni el temporal
sense paraules, és l’inextingible
que té un llenguatge enterc i pas a pas.
I en el parlar silent hi ha un bell combat
sense sons, sense llengua i sense llavi,
batec dels cors que es parlen pol a pol.
Totalment com una onada, bat a bat,
acaronant una platja amb bes savi
que li és enveja fins i tot als sol.
II
El silenci, amor meu, trenca l’escorça
de l’arbre que mil anys han revestit.
Obre el doll, sobre rocs, d’una cascada
i apaga en la tempesta el fúlgid llamp.
Sense ni un mot, pot tenir ardència i força
d’un Gandhi fràgil, pur, mig desvestit.
I assossegar la coerció més triada
amb l’oratgell raonable d’un vell clam.
Però en l’amor és on té el seu traspàs
més útil, més afí, més ple de vida,
artèria unint dos cors en un reboll.
Sota el setí invisible d’un domàs
que mai no es veu, però és encís que avida
com saba entre les tiges d’un mantoll.
III
El silenci, amor meu, és un llenguatge,
ven d’amor quan l’amor té veu de cant,
un parlar-se amatent quan s’acompanya
d’un sol alè en el fosc del camaril.
No cal tan sols el codi d’un missatge
que arribi entre la nit, brill fulgurant,
és una entesa alant que s’acompanya
com l’aigua avida flors el més d’abril.
I amb un sol toc, senzill de cada mà,
el cor i el cos s’alien, orenetes
que cerquen el seu niu al mut redós.
I el joc d’amor, és vas d’un somniar,
elixir conegut d’antics poetes
que es vessa dintre d’un vers, ritme amorós...
“Dia vindrà que callaré per sempre,
Però també per sempre hi hauré mort
I el silenci, i paraules, i poetes”.
Miquel Martí i Pol
1r Premi als VI Jocs Florals de l’Ajuntament de Campdevànol (Ripollès) – Abril del 2006.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada