1. Una imatge val més que mil paraules.
Amb aquest tòpic el que es vol dir es que ens creiem abans una cosa si veiem una imatge que si simplement ens ho expliquen. Podem dir, que és veritat que la imatge serveix de prova d’allò que ha passat. Aquí el que es posa en dubte és el poder, per dir-ho d’alguna manera, de la paraula perquè li està treien credibilitat davant d’una imatge.
2. Davant de la televisió, el receptor és passiu.
Aquí ens vol dir que quan una persona mira la televisió aquesta no fa cap esforç per veure-la. Podem dir que la part de veritat és que el receptor si que està passiu però no totalment, és a dir, l’individu que la observa està utilitzant els seus sentits com la vista o l’oïda; i també, molts programes et poden fer pensar sobre fets interessants.
3. La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència.
Si que es veritat que si es veu violència per algun medi de comunicació després es pugui provocar violència, (molts cops passa amb els nens ja que ho veuen i després ho volen imitar). Però, penso, que una persona que no sigui violenta per molt que ho vegi per la televisió o pel cinema mai ho serà.
4. La televisió és una finestra oberta a la realitat.
Si que podem dir que aquest medi de comunicació, la televisió, ens pot mostrar molta informació sobre realitats que passen arreu del món. Però, molts cops, hem de saber triar quina és la informació correcte ja que hi ha moltes formes de veure la realitat de les coses i això pot fer que es mostrin ens les diferents cadenes punts de vista molt contraposats.
Amb aquest tòpic el que es vol dir es que ens creiem abans una cosa si veiem una imatge que si simplement ens ho expliquen. Podem dir, que és veritat que la imatge serveix de prova d’allò que ha passat. Aquí el que es posa en dubte és el poder, per dir-ho d’alguna manera, de la paraula perquè li està treien credibilitat davant d’una imatge.
2. Davant de la televisió, el receptor és passiu.
Aquí ens vol dir que quan una persona mira la televisió aquesta no fa cap esforç per veure-la. Podem dir que la part de veritat és que el receptor si que està passiu però no totalment, és a dir, l’individu que la observa està utilitzant els seus sentits com la vista o l’oïda; i també, molts programes et poden fer pensar sobre fets interessants.
3. La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència.
Si que es veritat que si es veu violència per algun medi de comunicació després es pugui provocar violència, (molts cops passa amb els nens ja que ho veuen i després ho volen imitar). Però, penso, que una persona que no sigui violenta per molt que ho vegi per la televisió o pel cinema mai ho serà.
4. La televisió és una finestra oberta a la realitat.
Si que podem dir que aquest medi de comunicació, la televisió, ens pot mostrar molta informació sobre realitats que passen arreu del món. Però, molts cops, hem de saber triar quina és la informació correcte ja que hi ha moltes formes de veure la realitat de les coses i això pot fer que es mostrin ens les diferents cadenes punts de vista molt contraposats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada