Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris COED. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris COED. Mostrar tots els missatges

dimarts, 22 de desembre del 2009

Exposicions de Territori (21/12/09)

DESCRIPCIÓ:

La sessió d’aquesta setmana era l’última on fèiem l’exercici de les exposicions per parelles sobre un territori.

Els últims grups en exposar van ser:
Primerament, l’Albert Guix i el Cristian Cubillo que van explicar el tema sobre el modernisme però donant importància a Domènech i Montaner.
Seguidament, l’Eva Gómez i la Mònica Gutiérrez ens van mostrar els plat tradicionals de Catalunya.
Els dialectes del català van ser presentats per la Marta Juny i la Mónica de Haro.
Al acabar aquestes, l’Ariadna Garcia i la Norma Augusto ens van exposar la dansa catalana.
I per finalitzar les exposicions del semestre, la Irene Recio i el David Cortès ens van fer una visita per San Sebastià.

REFLEXIÓ:

Les exposicions d’aquesta setmana penso que en general han estat diferents perquè no s’ha centrat en un territori concret, sinó que a partir d’un tema qualsevol l’han relacionat amb el territori.
Tant els recursos tecnològics com els materials (per exemple els bastons de la dansa) han estat ben emprats i s’han adequat bé amb el que volien explicar. A més, els objectius previs proposats per ells crec que s’han complert dins del temps dictat, és a dir, sis minuts.
A part, penso que han intentat exemplificar al màxim les seves presentacions a partir de vídeos, fotografies, material... i això és positiu per entendre millor el que exposen.
D’altra banda, tant el llenguatge corporal com la vocalització ha estat clars per entendre tot el que explicaven.

En conclusió, voldria afegir que aquest exercici de recitació m’ha servit per aprendre coses noves i curiositats sobre els diferents territoris exposats pels meus companys. A més, el fet d’haver de fer jo una presentació ha fet que hagués de pensar i cercar recursos i informació per tal de motivar al públic i que entengués bé el que volia mostrar. D’aquesta manera, he aprés a fer una presentació amb diferents recursos tecnològics i amb un temps limitat, exercici que mai havia fet.

diumenge, 20 de desembre del 2009

Comunicació oral, escrita i digital (18/12/2009)

DESCRIPCIÓ:
L’última classe de COED de gran grup l’ha vam dedicar a acabar de finalitzar diferents activitats (debat, recitació, qui ets tu?) que alguns dels meus companys els hi quedava per fer.

Primerament vam acabar l’exercici de recitació que tantes setmanes portàvem fent. Els últims en recitar van ser:
  • Adrià Miquel: Poema d’un llibre de Joan Margarit.
  • Sergio Ramírez: Alzeimer (anònim).
  • David Cortés: La lògica del borratxo.
  • Macià Bagur: Navata, llegenda mallorquina.

Al finalitzar aquestes recitacions, vam donar pas a l’exercici Qui ets tu? que havíem fet feia unes setmanes però que alguns dels meus companys no havien pogut fer, aquests eren:

  • Cristina Sansalvador que ho va fer sobre la Sandra Ferrer.
  • Blanca Vivet que ho va fer sobre la Mireia i la Sonia.
  • Adrià Miquel que ho va fer sobre el Martí Villegas.

Quan aquests van acabar, el grup que quedava per fer l’activitat sobre el debat el van portar a terme. Aquest grup estava composat per un costat l’equip a favor que eren el Pau Nin, el Rafa Moya, la Bea González, la Laura Navarro i l’Òscar Garcia; i per l’altre, l’equip en contra que eren l’Adrià Martí, el Sergio Ramírez, la Cristina Valena, el Martí Villegas i l’Àngel Caloca. A més tenien un moderador, el Toni Ruiz.
El tema escollit per ells va ser el de “La religió a les escoles”.
En aquest tema, l’equip a favor defensava que hem de tractar la religió com un tema positiu ja que ens proporciona cultura i un pensament lliure. A més, la religió és la base de la nostra cultura i s’ha d’educar amb aquests valors.
D’altra banda, l’equip en contra refusava dient que si hi ha religió en les escoles s’hauria de parlar de totes i no solament centrar-nos en la catòlica. En la constitució es mostra que tothom té dret a una escola laica i es per això que tothom té dret a escollir si vol o no estudiar religió. A més, defensaven que la religió dóna un pas a enrere a la nostra societat i que sempre ha passat així.

REFLEXIÓ:

Jo crec que la societat ha de tenir dret a escollir si volen que els seus fills estudiïn religió o no, ja que per això som lliures de tenir les nostres pròpies creences. Però crec que alguna classe, encara que sigui en alguna tutoria, parlar sobre la religió catòlica no aniria malament ja que és la base de la nostra cultura i els nens han de saber un mínim sobre aquesta. A més, també estic d’acord que a part de la religió catòlica se’ls hi fer una petita introducció de les diferents religions que hi han arreu del món, solament perquè tinguin aquest mínim de cultura, que mencionava abans.
APROFUNDIMENT:
Aprofitant que un company meu ha recitat un poema de Joan Margarit i que s'apropa Nadal he escollit un poema que m'agrada molt d'aquest autor i que voldria que llegíssiu. Aquest diu així:

LLUMS DE NADAL A SANT JUST
I
Tremoloses bombetes s’il•luminen
com si fossin les llàgrimes d’algú.
Miro el pati al capvespre
dessota el cel lilós
on es dibuixen a contrallum
les fulles del llorer, un negre i fi estampat.
La teva mare em diu:
Tu i jo, de tant en tant,
ho perdem tot.
Tremolosos, els llums en els carrers:
de sobte, tots s’han apagat per tu.
II
Avui tots els colors dels contes,
com els verds de les canyes
vora el riu
i els núvols reflectits al safareig,
llueixen en els ulls de la Joana.
Comença a ploure
i, a través del pati,
es mouen les figures del Nadal de l’any passat.
Veig la Joana riure,
però de sobte es gira cap a mi i em mira,
i llavors veig que és un record,
que per això la pluja la travessa.
Joan Margarit

dijous, 17 de desembre del 2009

Valoració de la meva recitació!

Elecció del text:

Vaig escollir un poema de Miquel Martí i Pol titulat “El silenci”, extret del llibre “Camins (Recull de Premis Poètics)” de l’autora Diana Curto i Daufí.

Expressió oral:

La meva expressió oral va ser correcte encara que va haver-hi algun entrebanc a causa dels nervis.

Mirada:

Intentava dirigir-me a tot el públic amb la mirada, però quasi sempre acabava mirant en un punt concret que era el que hem donava més seguretat.

Veu:

Penso que la meva veu va ser clara i el meu to de veu va ser adequat perquè la meva recitació fos entenedora.

Postura:

En tot moment vaig estar de peu davant del públic perquè tots hem poguessin veure bé, per això crec que la meva postura va ser l’adequada.

Gesticulació:

La gesticulació durant la meva recitació va ser molt mínima, ja que vaig estar tota l’estona quieta sense moure els braços ni les mans.

Control dels nervis:

Al principi de la recitació estava molt nerviosa però a mida que recitava aquest nervis anaven desapareixen. Crec que per lo nerviosa que estava els vaig controlar bé, encara que els podria, potser, haver controlat una mica més.

dimarts, 15 de desembre del 2009

Exposicions de Territori (14/12/2009)

DESCRIPCIÓ:

En la sessió de dilluns vam continuar presentant les exposicions per parelles sobre el territori.
La primera parella per exposar va ser la formada per l’Elena Carmona i l’Alba Estragué, les quals ens van parlar sobre els castellers de Vilafranca. Seguidament, hem va tocar exposar a mi juntament amb la meva companya Sara Olmo i nosaltres ho vam fer sobre “La Toponímia”.
Al acabar la nostra presentació, el Javier Garcia i la Natàlia Carrique ens van presentar el tema sobre el timbaler del Bruc. I per últim, amb el tema de La Seu d’Urgell exposat per Esteve Clop i Carles Costa vam finalitzar la classe.

REFLEXIÓ:

Penso que totes les persones que hem exposat aquesta setmana hem fet un ús correcte dels recursos tecnològics i els hem adequat depenen el que volíem explicar.

D’altra banda, crec que en general els objectius proposats per cada grup s’han complert ajustant-nos el màxim possible al temps demanat, és a dir, als sis minuts.
A més, crec que en totes les exposicions s’ha establert un to de veu i un llenguatge corporal adequat que ens ha ajudat a que el públic entengués millor el tema exposat.

En general, m’han agradat totes les exposicions ja que he après coses noves. A part, m’agradaria afegir que les meves conclusions, després d’una reflexió a l’acabar l’exposició, han estat que ens hem ajustat bé al temps demanat, els recursos tecnològics s’han adequat bé i que la nostra expressió tant verbal com corporal ha sigut bona ja que el públic ha entès el tema que els hi hem presentat.

diumenge, 13 de desembre del 2009

Comunicació oral, escrita i digital (11/12/2009)

DESCRIPCIÓ:
Com cada sessió de COED de gran grup ens vam basar en dividir les dues hores de classe en dos activitats, la recitació i els debats.

Les recitacions i els meus companys que les van portar a terme aquesta setmana són els següents:
  • Paula Antonell: Narcís.
  • Anna Illa: El sultà, els seus formatges i els ratolins.
  • Marta Juny: El pi de Formentor de Costa i Llobera.
  • Eva Ladevesa: Llegenda de Montesquieu.
  • Anna Llongueres: Un fragment de Mirall Trencat de Mercè Rodoreda.
  • Sara López: Vora la mar de Jacint Verdaguer.
  • Núria Maldonado: Construir ponts en lloc de tanques de Contes per telèfon.
  • Alba Mayol: L’Atlàntida de Jacint Verdaguer.
  • Ailèn Merino: Veritat i mentida de Lluís Llach.
  • Laura Millán: Huascaran i Huandoy, Llegenda de Perú.
  • Rafa Moya: El pelegrí de Tossa de Mar.
  • Pere Mussoll: Pere i el llop.

Al acabar aquests amb les seves recitacions vam començar amb l’activitat sobre el debat. En aquesta classe el grup que el va portar a terme va ser el format per: l’Anna Español, la Clara Boix, la Carolina Garcia, l’Helena Vall i l’Eulàlia Palmero, a favor, i l’Alex Ramos, la Linda Camacho, la Mireia González, la Laura Sendín i la Sara López, en contra.
Aquests van escollir el tema sobre el nou calendari escolar.
L’equip en contra defensava que si es posava una setmana no lectiva al mig del segon trimestre quan la majoria de pares treballa provocarà que aquest hagin de pagar casals i colònies, perquè molts no saben on deixar-los, i potser s’hauran de gastar un diners que econòmicament no els hi va bé.
D’altra banda, l’equip a favor defensava que amb aquest nou calendari els nens aniran més descansats i a l’hora de tornar a les classes tindran un major rendiment.

REFLEXIÓ:

Jo penso que la implantació d’aquest nou calendari pot ser beneficiós ja que s’ha donat el cas en altres països europeus i aquests han tret resultats positius. A més, crec que Espanya no té res a perdre perquè va a la cua d’Europa en l’àmbit de l’educació i aquest podria ser una solució. Però, penso que abans de que s’incorpori aquest calendari ha d’haver unes bases sòlides en les quals es resolgui: on es deixaran els nens si els pares no els poden cuidar, si hi hauran ajudes econòmiques... tots aquests inconvenients que per algunes famílies són un gran problema.

APROFUNDIMENT:

Aquí deixo el nou calendari escolar proposat per curs 2010-2011, el vaig buscar per Internet ja que el tema proposat en el debat hem va semblar bastant interessar.


Calenardario - Año Escolar 2010-2011

AGOSTO
16 - 20 de agosto del 2010
Maestros Nuevos
23 - 24 de agosto del 2010
Todos los Maestros
Miércoles, 25 de agosto del 2010
Primer Día 1-12 - Medio Día
Lunes, 30 de agosto del 2010
Primer Día K

SEPTIEMBRE
Lunes, 6 de septiembre del 2010
Día del Trabajo - No hay clases
Martes, 7 de septiembre del 2010
Primer Día EPIC
Viernes, 17 de septiembre del 2010
SIP, Día Mejoramiento Escuela - Medio Día
Martes, 28 de septiembre del 2010
Asamblea General - Estudiantes, no hay clases

OCTUBRE
Viernes, 8 de octubre del 2010
SIP, Día Mejoramiento Escuela - Medio Día
Lunes, 11 de octubre del 2010
Día de la Raza - No hay clases

NOVIEMBRE
Viernes, 5 de Noviembre del 2010
Conferencias Padres - Maestros
Jueves, 11 de noviembre del 2010
Día de los Veteranos- No hay clases
Miércoles, 24 de noviembre del 2010
Vacaciones Día Acción de Gracias - No hay clases
Jueves, 25 de noviembre del 2010
Día Acción de Gracias - No hay clases
Viernes, 26 de noviembre del 2010
Vacaciones Día Acción de Gracias - No hay clases

DICIEMBRE
Viernes, 3 de diciembre del 2010
SIP, Día Mejoramiento Escuela - Medio Día
20 de diciembre - 31 de diciembre del 2010
Vacaciones Invierno

ENERO
Lunes, 3 de enero del 2011
Primer Día, después de las vacaciones de Invierno
Lunes, 17 de enero del 2011
Día Natalicio ML King - No hay clases
Viernes, 21 de enero del 2011
Día para Asentar Registros - Estudiantes, no hay clases

FEBRERO
Martes, 8 de febrero del 2011
Asamblea General - Estudiantes, no hay clases
Lunes, 21 de febrero del 2011
Día de los Presidentes - No hay clases

MARZO
28 de marzo - 1 de abril del 2011
Vacaciones de Primavera

ABRIL
Viernes, 15 de abril del 2011
SIP, Día Mejoramiento Escuela - Medio Día
Viernes, 22 de abril del 2011
No hay clases

MAY0
Viernes, 13 de mayo del 2011
SIP, Día Mejoramiento Escuela - Medio Día
Lunes, 30 de mayo del 2011
Conmemoración de los caídos en la guerra - No hay clases

JUNIO
Viernes, 3 de junio del 2011
Último Día para Estudiantes - sin días de emergencia
Viernes, 10 de junio del 2011
Último Día para Estudiantes - todos días de emergencia

dissabte, 5 de desembre del 2009

Comunicació oral, escrita i digital (04/12/2009)

DESCRIPCIÓ:

Com cada sessió de COED de gran grup l’hem dedicat a fer dues activitats, una primera part de recitació i una segona de debat.

En l’exercici de recitació d’aquesta setmana han hagut exposicions molt variades. Els companys i les recitacions fetes per ells són les següents:

  • Alba Estragué: La llegenda del pont del diable.
  • Sandra Ferrer: Despertar de Lluis Llach.
  • Joana Freixenet: El gall i l’esparver.
  • Ariadna Garcia: Amor particular i Epístula dels corintis.
  • Carolina Garcia: Les nous del berenar de Josep Carner.
  • Javi Garcia: El bon mestre de Josep Maria Ganyac.
  • Maria Garcia: La gallina negra (llegenda gitana).
  • Óscar Garcia: La llegenda de Castellbó de Pep Coll.
  • Sara Garcia: La princesa de Janzé de Salvador Espriu.
  • Mar Gascó: El país del DES al davant de Contes per telèfon.
  • Eva Gòmez: El conte dels colors.
  • Mireia Gonzàlez: Mare, si fos mariner de Miquel Martí i Pol.
  • Albert Guix: Lletra a Dolors de Miquel Martí i Pol.
  • Mònica Gutiérrez: Flor de neu.

Seguidament vam continuar amb l’exercici de debat.
En aquesta sessió li va tocar al meu grup exposar, el qual el composàvem el David Cortés, l’Ariadna Garcia, la Irene Recio, la Laura Sánchez i la Norma Augusto, en contra, i l’Elena Carmona, la Marta Juny, l’Alba Estragué, l’Eva Gómez i l’Elena Ruiz, a favor. Nosaltres vam debatir el tema sobre l’escolarització obligatòria fins als 18 anys.

“La informatització a les aules” va ser el tema que va tractar l’altre grup en el debat que es va fer a continuació del nostre. Aquest grup estava composat per la Judit Carrique, l’Anna Llongueres, la Maria Garcia, la Lorena Padilla i l’Eva Ladevesa, a favor, i l’Ethel Nogués, la Natalia Carrique, la Núria Maldonado, la Mar Gascó i l’Alba Casals, en contra.

Mentre que l’equip a favor defensava que els alumnes han de treballar amb un ordinador perquè d’aquesta manera els nens no hagin de carregar tants llibres i així a la llarga no tenir mals d’esquena. L’equip en contra deia que si els nens estan tot el dia davant de l’ordinador no és beneficiós per la seva salut, sobretot per la vista.

REFLEXIÓ:

Jo crec que la informatització a les aules és positiva depenent de com s’enfoqui. Penso que si els ordinadors són utilitzats en les aules pels nens durant una estona no passa res, ja que l’utilitzaran com una eina per fer treballs i cercar informació. D’altra banda, crec que si els alumnes utilitzen els ordinadors durant tot el dia no els hi farà bé perquè estar durant vuit hores (el que dura una jornada d’escola) davant d’una pantalla a la llarga perjudicarà la salut de l’infant.

APROFUNDIMENT:

Com hem va agradar molt "La llegenda del Pont de Diable" la vaig buscar per tornar-me-la a llegir i diu així:

Temps feia temps, una velleta que vivia a l'altra banda del riu Llobregat havia de creuar cada dia per un pontet fet de fusta per anar a la font de l'Eudó a buscar-hi aigua.

Una nit de tempesta, el seu pontet de fusta es va esfondrar i d'ençà d'aquell dia, la velleta, que matinava molt per a buscar l'aigua de la font de l'Eudó, es mullava els peus ja que havia de travessar el riu.

En això que el Diable, que tot ho sap i tot s'ho empesca, se li va aparèixer a la bona dona i li va proposar un tracte:

- Jo et construiré un robust pont de pedra en una sola nit, abans que canti el primer gall de l'albada si tu, a canvi em dones la teva ànima – li va dir el diable a la dona-.

La dona va acceptar i, el Diable es va passar tota la nit portant pedres i més pedres amunt i avall per poder construir el magnífic pont.

La pobra dona que s'havia repensat la oferta s'espantà i començà a barrinar un pla perquè el diable no acabés el pont i se n'hagués d'anar; així, que quan el pont ja estava quasi acabat, i mentre el diable anava a buscar la última pedra la dona agafà d'una revolada una galleda que hi havia al corral i despertà al gall perquè cantés abans que el diable pogués acabar el pont.

Al final el diable va haver de marxar molt cansat i enrabiat, amb les mans buides i la cua entre les cames a buscar una altra víctima.

- Que la terra m'engoleixi! - va dir el diable-.

Des d'aleshores el lloc es coneix com el “Pont del Diable”.

I això que us he explicat ha passat i no ha passat, com totes les llegendes.

Que el pont el va construir el Diable, és mentida, que està fet de pedra, és veritat.

dilluns, 30 de novembre del 2009

Exposicions de Territori (30/11/2009)

DESCRIPCIÓ:

En la sessió compartida de COED i GITIC vam continuar fent les exposicions per parelles sobre el territori. Primerament, ho van fer la Mar Gascó i la Núria Maldonado que van escollir el tema de Premià de Mar, el poble on viuen. Seguidament va ser presentat Montcada i Reixac per part de la Lorena Padilla i l’Eva Ladevesa. Un cop van finalitzar aquestes, el Pere Mussoll i l’Àngel Carrillo van sortir a explicar la Cerdanya i Lívia. I per acabar, van ser mostrats els pobles de Mataró i Argentona per part de la Sara Garcia i la Paula Antonell, les quals els van escollit perquè hi viuen allà.
REFLEXIÓ:

En general, les exposicions m’han agradat perquè sempre aprens curiositats noves sobre els diferents llocs explicats de Catalunya. Crec que quasi tots els grups han arribat a explicar els objectius previs que ens havien proposat. D’altra banda, he observat que a la presentació han volgut exemplificar molt, a partir d’imatges i vídeos, perquè nosaltres, el públic, entenguéssim millor el que presentaven i penso que aquest és un aspecte positiu. I per finalitzar, m’agradaria afegir que ha hagut una bona adequació entre els recursos tecnològics emprats i el que ens intentaven explicar.

Comunicació oral, escrita i digital (27/11/2009)

DESCRIPCIÓ:

La última classe de Comunicació oral, escrita i digital que vam fer la vam dividir en dos parts:
la primera part, on es va fer l’exercici de recitació de poemes; i la segona part, on vam portar a terme l’exercici dels debats.
En l’exercici de recitació, que va durar aproximadament una hora, és van exposar poemes, rondalles i llegendes molt diferents, com per exemple: Mare si fos mariner de Miquel Martí i Pol recitat pel Cristian Cubillo, La llegenda de Sant Jordi recitada per Elena Carmona, La presó de Lleida recitat per Anna Español, L’hivern de Miquel Martí i Pol recitat per Judit Carrique, entre altres.
En la segona part, s’han portat a terme dos debats diferents: un sobre “L’educació tradicional i L’educació actual” i l’altre sobre “L’autoritat a l’aula”. Pero a mi m'agradaria explicar el primer.
En el primer debat, els arguments que han utilitzat el grup que defensava l’educació tradicional eren els següents: Primer de tot és que la finalitat d’aquesta educació era transmetre els coneixements a partir de la parla del professor mentre els nens escolten, mantenint d’aquesta manera un respecte mutu entre les dues parts. A més, aposten per l’estudi basat en la memorització a l’hora de preparar-se els exàmens. Per això, ells afirmen que ara el nen ha deixat de ser el referent i que amb tants canvis en l’educació el que ara es dóna és que en el mateix curs acadèmic es donin diferents nivells perquè a tot arreu no s’estudia el mateix.
D’altra banda, el grup que defensava l’educació actual van argumentar en contra dient que els nens han d’entendre el perquè estudien allò. D’aquesta manera, pensen que l’educació s’hauria de basar en una psicologia cognitiva, és a dir, pensar per a una utilitat. A part, volen que les assignatures es relacionin i creïn enllaços entre elles, formant, d’aquesta manera, una.
D’altra banda, pensen que el professor ha de deixar que els alumnes investiguin i coneguin nous conceptes i situacions tot sols, de manera que siguin autònoms i que davant un problema siguin capaços de solucionar-los. Seguidament van començat les refutacions per part de l’educació actual on afirmaven que havia d’haver més flexibilitat a l’hora de donar les classes, és a dir, havien d’utilitzar metodologies semblants als projectes.
D’altra banda, l’educació tradicional defensava que les classes han de durar entre 45-60 minuts perquè s’ha de seguir uns horaris, unes rutines i unes normes ja que d’aquesta manera el nen no és perd i sap en tot moment el que ha de fer. A part, el professor ha de ser autoritari i estricte. Una de les altres refutacions que va utilitzar el grup de l’educació actual era sobre la disciplina que ha de tenir el mestre ja que aquest ha de deixar que els nens tinguin dret a la llibertat d’expressió, a la vegada que el professor té una relació participativa amb els alumnes. Actualment, ells pensen, que el mestre s’ha de respectar per la pròpia educació que té la persona i no per llei com abans, ja que el professor aleshores era un instructor.
Els que defensaven l’educació tradicional, en canvi, diuen que hi ha una falta de rigidesa per part de l’escola i que per això cada cop la situació és més insuportable. Els mestres cada cop agafen més la baixa perquè tenen pocs recursos, han d’educar en condicions mínimes i els alumnes cada cop més perden el respecte cap als adults. Com es podia observar abans, això no passava ja que el professor era l’exemple a seguir, perquè tenia una cultura i uns coneixements, a més de ser autoritari, el qual es guanyava el respecte dels alumnes.
Per concloure es va recolzar l’idea d’agafar els aspectes positius de les dues educacions i d’aquesta manera buscar una solució. Però el que no pot continuar passant és que no es faci res per canviar l’actual ja que som el segon país europeu amb més fracàs escolar. A més, el 92% dels nens han repetit curs algun cop durant la seva etapa educativa.
Per això, pensen que s’ha de millorar els recursos perquè tothom pugui estudiar i aconseguir una societat culta.

dilluns, 23 de novembre del 2009

Exposicions de Territori (23/11/2009)

DESCRIPCIÓ:

Aquest dilluns passat vam començar les exposicions per parelles sobre “Territori”.
En aquesta sessió diferents companys van exposar davant de la classe un lloc que havien triat o bé, una comparació entre dos llocs. Dintre d’aquest podien parlar de diferents àmbits com per exemple les festes (que és el que va fer un grup).

Primet de tot van sortit el Masià Bagur i la Laura Sánchez que ho van fer sobre l’illa de Menorca, de la qual es van centrar molt en explicar la seva cultura, la qual molta gent no coneix.

La segona parella en exposar va ser el Marc Pérez i l’Eduard Santos que mitjançant un vídeo, fet per ells, on promocionaven el Baix Llobregat, com si fossin una agencia de viatges per tal de que la gent la vingués a conèixer, ens van mostrar les parts més conegudes i més rellevants dels pobles d’aquesta comarca.

Seguidament van exposar l’Ailén Marino i la Laura Milán que aprofitant que les dues són de Badalona van explicar aquest poble i les seves festes més importants.

La última exposició, feta per Anna Llongueres i Anna Español va tractar sobre el poble de Sant Andreu de Palomar del qual van exposar la seva cultura i la seva història.

REFLEXIÓ:

En general les exposicions han estat positives ja que he après coses sobre pobles propers al meu, els quals he visitat moltes vegades, que no sabia.

Els recursos informàtics emprats penso que han estat ben utilitzats en tot moment perquè els Powers Points eren clars i s’entenien els missatges que volien transmetre; a més, hi havien alguns que cridaven l’atenció (per les fotografies, el color, la lletra...) i això feia que, per lo menys en el meu cas, mostrés atenció.

A més, el vídeo exposat, com ja he mencionat anteriorment, penso que ha resumit molt bé el que intentaven explicar i que les imatges han estat escollides de manera positiva per mostrar el que ens volien transmetre.

dissabte, 14 de novembre del 2009

Comunicació oral, escrita i digital (13/11/2009)

DESCRIPCIÓ:

La sessió d’aquesta setmana l’hem dividida en dos parts diferents.
En la primera part hem continuat amb l’exercici de recitació en els meus companys i companyes han recitat diferents contes, poemes i llegendes.
En la segona, hem començat un nou exercici sobre el debat. Aquesta activitat consisteix en que dos grups, un a favor i l’altre en contra, exposin les seves idees sobre un tema d’educació durant vint minuts com vam poder observar en un vídeo que ens va passar la mestra en una sessió anterior.
El primer grup en portar a terme aquesta activitat van escollir el tema sobre l’escola privada. Els meus companys la van relacionar amb el fracàs escolar. Aquests afirmaven, a partir d’unes dades que van extreure, que en l’escola pública hi ha un percentatge més elevat de fracàs que en les privades.

REFLEXIÓ:

Penso, que si el nen vol estudiar ho farà tant si els pares el porten a una escola privada com a una pública, ja que anant a totes dues li donen les mateixes oportunitats i pot arribar a ser de gran el que vulguis.
Si que és veritat que en una privada normalment hi ha un grau d’exigència i un nivell més elevat que a les públiques, ja que els pares que porten allà als seus fills i paguen ho fan perquè aquests rebin la millor educació possible per part de l’escola. I es per això que el fracàs escolar en aquestes és menor.

dissabte, 7 de novembre del 2009

Classe: Divendres, 6 de novembre

DESCRIPCIÓ

Quinze alumnes, inclosa jo, vam començar amb l’exercici de recitació proposat per part de la professora.
Aquest exercici consistia en recitar davant de tota la classe algun text que ens haguéssim memoritzat, aquests van ser molt diversos ja que es van explicar rondalles, poemes, llegendes...
A la vegada que la persona recitava, tres companys, a partir d’una fotocòpia proporcionada per la mestra, avaluaven al recitador. A més, un altre company enregistrava amb una càmera de vídeo l’exposició perquè després aquella persona es pogués auto avaluar.
Quan vam acabar aquest exercici, a partir d’un sorteig, es va obrir un bloc d’un company de la classe per veure si més o menys ho havia anat actualitzant i a més, per veure les errades que tenia perquè les pogués arreglar.

REFLEXIÓ

L’exercici de recitació, penso que és positiu ja que et serveix a l’hora d’expressar-te en públic. Jo que l’he hagut de fer aquesta setmana, al igual que els meus companys estava molt nerviosa, i crec que activitats com aquestes van bé per saber concentrar-te per poder recordar el que havies memoritzat i enfrontar-te davant d’una aula plena de gent.
D’altra banda, que s’hagi obert un bloc a l’atzar a la classe m’ha anat bé per poder comparar quines errades tenia i si hem faltava corregir alguna cosa o posar de noves, com els enllaços.

APROFUNDIMENT

La recitació que jo vaig fer va ser un poema anomenat “El silenci” de Miquel Martí i Pol, extret del llibre “Camins (Recull de Premis Poètics)” de l’autora Diana Curto i Daufí. Aquest poema diu així:

EL SILENCI

I
El silenci, amor meu, és la conquesta
dels callats, dels amants i del sorral...
Sense paraules, és veu molt sensible
i entenedora amb gest sols d’una faç.

És entrar a dintre teu, en una enquesta
que no tem ni el dolç calm ni el temporal
sense paraules, és l’inextingible
que té un llenguatge enterc i pas a pas.

I en el parlar silent hi ha un bell combat
sense sons, sense llengua i sense llavi,
batec dels cors que es parlen pol a pol.

Totalment com una onada, bat a bat,
acaronant una platja amb bes savi
que li és enveja fins i tot als sol.

II
El silenci, amor meu, trenca l’escorça
de l’arbre que mil anys han revestit.
Obre el doll, sobre rocs, d’una cascada
i apaga en la tempesta el fúlgid llamp.

Sense ni un mot, pot tenir ardència i força
d’un Gandhi fràgil, pur, mig desvestit.
I assossegar la coerció més triada
amb l’oratgell raonable d’un vell clam.

Però en l’amor és on té el seu traspàs
més útil, més afí, més ple de vida,
artèria unint dos cors en un reboll.

Sota el setí invisible d’un domàs
que mai no es veu, però és encís que avida
com saba entre les tiges d’un mantoll.

III
El silenci, amor meu, és un llenguatge,
ven d’amor quan l’amor té veu de cant,
un parlar-se amatent quan s’acompanya
d’un sol alè en el fosc del camaril.

No cal tan sols el codi d’un missatge
que arribi entre la nit, brill fulgurant,
és una entesa alant que s’acompanya
com l’aigua avida flors el més d’abril.
I amb un sol toc, senzill de cada mà,
el cor i el cos s’alien, orenetes
que cerquen el seu niu al mut redós.

I el joc d’amor, és vas d’un somniar,
elixir conegut d’antics poetes
que es vessa dintre d’un vers, ritme amorós...


“Dia vindrà que callaré per sempre,
Però també per sempre hi hauré mort
I el silenci, i paraules, i poetes”.

Miquel Martí i Pol

1r Premi als VI Jocs Florals de l’Ajuntament de Campdevànol (Ripollès) – Abril del 2006.

dilluns, 2 de novembre del 2009

Classe: Dilluns, 2 de novembre

DESCRIPCIÓ

La classe de dilluns la vam dedicar a exposar el procediment que havíem seguit per portar a terme la descripció d’un company en l’exercici, que ens va encarregar la professora, anomenat ¿Qui ets tu?.

Aquesta presentació consistia en portar una fotografia d’un company, el que s’havia triat per descriure, i a partir d’aquesta presentar algun aspecte rellevant que havies observat en aquella persona, a més, d’exposar els passos que havíem seguit.

Aquesta exposició havia de tenir una durada de dos minuts per persona, ja que un company de la classe cronometrava el temps.

REFLEXIÓ

L’exercici de descriure a un company, crec que ens ha ajudat a recordar com es feia una descripció, ja que per lo menys jo feia molt que no en feia cap. A més, ens ha fet fixar-nos en alguns aspectes de la persona que havíem de descriure i que potser a simple vista no ens haurien semblat rellevant. Podem dir que ens ha fet establir més relació amb aquella persona, sobretot quan l’hem hagut de preguntar coses sobre ella, i conèixer-la més.

L’exposició que vam fer a classe, també, va ser positiva ja que d’una banda ens ajuda a explicar el treball que hem fet davant d’un públic i d’altra, el fet de que aquest temps estigués limitat, ens va bé per saber calcular el temps a l’hora d’exposar.

També, explicar els passos que hem seguit per arribar a la descripció penso que et fan reflexionar de com l’ha vols fer i quins aspectes vols descriure del company que has escollit.

APROFUNDIMENT

Jo per poder arribar a fer la descripció de la meva companya Eva Gómez vaig seguir els passos següents:


1.Vaig fer un esquema sobre el que volia descriure d’ella. Els punts més importants d’aquest eren:

Una presentació sobre ella (nom, anys, on viu...).

Com és físicament.

Quin caràcter té.

Les seves aficions i curiositats.

2.Seguidament, vaig posar informació dins dels punts anteriors sobre el que jo sabia.

3.Per acabar-ho d’omplir, vaig preguntar-li les dades que em faltaven i em feien falta per fer la descripció.

4.Un cop l’esquema estava complet el vaig escriure en forma de redacció (com es pot veure al bloc).

5.Un cop escrita vaig afegir la fotografia de l’Eva que ella em va enviar.

6.Per últim, vaig penjar la descripció al bloc i la vaig imprimir per portar-la a classe.

diumenge, 1 de novembre del 2009

Classe: Divendres, 23 d'octubre

DESCRIPCIÓ:

Un dels treballs de la classe de COED consisteix en equips de cinc fer un debat contra un altre grup a partir d’un tema qualsevol. Aquests debats es portaran a terme durant les classes del més de novembre.

Per tal de que tinguem una idea del que hem de fer, en la classe de divendres passat vam fer un visionat d’un vídeo que tractava d’això.

El vídeo ens mostrava una final d’un campionat anual de debats que es fa entre universitats de Catalunya, València i les Illes Balears. En aquesta final sortien dos grups de cinc persones cada equip de dos universitats diferents, com eren la Universitat de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra. Aquests es componien de dos oradors, dos que feien preguntes i un suplent, els quals debatien sobre l’economia (abans de que hi comences la crisis que estem vivint ara).

El debat es dividia en diferents parts, les quals estaven limitades per temps.
La primera part, de cinc minuts per a cada grup, sortien els oradors i presentaven la seva posició sobre el tema.
La segona ronda, que es repetia dos cops, consistia en argumentar en sis minuts l’opinió que es recolzava. En aquesta part l’equip contrari podia fer les preguntes que vulgues sempre que no fossin en l’últim minut.
Per acabar, la tercera ronda la dedicaven per explicar les conclusions que havien extret del tema i del que defensaven.
S’ha de mencionar que mentre es feia el debat els participants entre ells no podien parlar.

Un cop acabat, el jurat que havia estat present en tot moment va valorar tot el conjunt del debat, és a dir, com ho havien explicat, quines preguntes havien fet, com havien sigut capaços de respondre... , i a partir d’aquí van treure el guanyador.


REFLEXIÓ:

Penso que la competició anual que es fa està molt bé perquè fa que els universitaris que es presenten aprenguin a desenvolupar la seva capacitat d’explicar en públic i improvisar, ja que no saben quina pregunta els hi pot fer l’altre equip.
A més, al preparar-se el tema per després defensar-ho provoca que a la vegada ell mateixos aprenguin coses noves i incorporin cultura de tots els àmbits, perquè sempre et pot tocar qualsevol tema i molts cops aquests temes els poden ajudar a argumentar altres.

Aquestes competicions no sabia que existien, però ara que ho sé, m’han fet reflexionar de lo important que és defensar una idea i saber-la defensar bé, ja que de vegades és molt difícil argumentar-la sense que ningú et “destrossi” els arguments.

APROFUNDIMENT:

Aquest vídeo ens va sevir d’exemple per després nosaltres saber com preparat el debat que haguem de fer pel proper mes de novembre.

¿QUI ETS TU?





L’Eva Gómez Mimó va néixer el set de març del 1991 i per tant, aquest any ha fet els divuit anys. Ella viu al Prat de Llobregat, un poble molt proper a Barcelona, amb la seva família.


L’Eva és una noia d’estatura alta i de pell blanca. Té els ulls clars. El seu cabell és de color castany i el porta llis o bé arrissat, però quasi sempre amb el serrell agafat amb clips. Quan no es fa aquest pentinat és perquè es fa una cua alta (com es pot veure a la fotografia).
Normalment vesteix amb samarretes modernes i texans, amb els quals combina amb botes negres o també, moltes vegades, amb una bambes vermelles que té.


És una noia simpàtica que li agrada molt parlar i per això, pots tenir bones conversacions amb ella. Sempre està contenta i somriu per tot, el que fa que sigui molt amigable i que es porti bé amb tothom.


L’Eva no té cap afició que es pugui destacar, però el que si li agrada es sortir amb les amigues per anar a prendre alguna cosa o per sortir a balla, ja que a ella li agrada molt. A més, podem dir, que li encanta la xocolata i que és el seu dolç preferit.

dimecres, 28 d’octubre del 2009

Anàlisi d'un anunci!

Aquest anunci ens mostra un nens i nenes que en tot moment van darrere dels seus pares i mares imitant el que fan. Per exemple, si la mare parla per telèfon, la nena també; si el pare llença una llauna al terra, el nen també; si la mare fuma i llença la cigarreta al terra la filla va al darrere i fa igual; i així successivament ens diferents accions. En resum l’anunci el podem dividir en les diferents escenes:

  • 1r escena. Un home parlant pel telèfon mòbil i una nena al darrere imitant-lo.
  • 2n escena. Una dona i una nena parlant per telèfon en una cabina.
  • 3r escena. Un home amb un nen esperant el metro i mirant l’hora.
  • 4t escena. Surt una dona en unes escales que se li cau la compra i passa un pare amb el seu fill i no li ajuden a recollir.
  • 5è escena. Una dona fumant mentre puja unes escales mecàniques i al arriba a dalt llença la cigarreta a terra, darrere seu una nena la copia.
  • 6è escena. Un home i un nene llençant una llauna al terra mentre creuen el carrer.
  • 7è escena. Una dona condueix el cotxe insultant i fent gestos a altres conductors, als seients del darrere surt un nen fent el mateix.
  • 8è escena. Una mare i una nena vomiten a la vorera d’un carrer.
  • 9è escena. Un home i un nen insultant a un immigrant.
  • 10è escena. Una dona cridant al que sembla el seu nadó que està al llit plorant i una nena cridant-li també.
  • 11è escena. Un home i el seu fill llençant pedres a un animal que està tranquil en la seva casa.
  • 12è escena. Un home maltractant a la seva dona mentre el nen fa el mateix.

Aquestes escenes podem dir que estan ordenades de menys important a més. Després de la dotzena escena surten dos eslògans que diuen: “Children see. Children do.”; a partir d’aquí totes en les escenes següents, que són dos o tres, podem veure accions positives per part dels adults. Per finalitzar l’anunci surt una frase ,per conscienciar als espectadors, que diu així: “Make your influence positive.”.

Aquest anunci es desenvolupa en diferents ambients com: al carrer, per exemple quan a una dona se li cauen les bosses a terra i el pare i el nen no ajuden a recollir-les; a una casa, on un pare maltracta a la mare i el fill segueix els seus mateixos passos; o també, a dins d’un cotxe, on una mare s’enfada amb altre conductor i el fill imita tots els gestos que aquesta fa.

Durant aquestes escenes de fons es va escoltant una música anglesa amb un ritme lent.

He escollit aquest anunci perquè penso que parla sobre l’educació que reben els nens. Crec que molts cops fem accions negatives sense adornar-nos, perquè potser ja són habitual, però que els nen les veuen novadores i les intenten imitar. Els nens imiten aquelles persones, com pares, mares, germans, entre altres, que per ells són un exemple a seguir i molts cops no s’adonen; per això, ens hauríem de conèixer nosaltres mateixos per saber el que fem malament i corregir-lo de cara als nens.

dissabte, 17 d’octubre del 2009

Comunicació oral, escrita i digital

Res més començar la classe la mestre ens va llegir una poesia d’un llibre que va portar, de manera que ens serveix d'exemple per quan ho haguem de fer nosaltres.

En resum podem dir que la classe de divendres va estar dividida en dos parts.

La primera part de manera teòrica la professora va acabar d’explicar alguns significats sobre l’expressió.

La segona, més pràctica, ens va fer respondre per escrit unes cinc preguntes sobre les llegendes i les rondalles en grups de dos per després posar-ho en comú. Van sortir llegendes molt variades i de diferents llocs que mai havia escoltat.

Aquest moment de la classe va ser el més entretingut perquè vaig recordar llegendes, com la del Pantà de Sau, que s’havia que existien perquè me les havien explicat quan anava a l’escola però que amb el pas del temps se m’havien oblidat i no me’n recordava d’elles.