Comunicació oral, escrita i digital (04/12/2009)

DESCRIPCIÓ:

Com cada sessió de COED de gran grup l’hem dedicat a fer dues activitats, una primera part de recitació i una segona de debat.

En l’exercici de recitació d’aquesta setmana han hagut exposicions molt variades. Els companys i les recitacions fetes per ells són les següents:

• Alba Estragué: La llegenda del pont del diable.
• Sandra Ferrer: Despertar de Lluis Llach.
• Joana Freixenet: El gall i l’esparver.
• Ariadna Garcia: Amor particular i Epístula dels corintis.
• Carolina Garcia: Les nous del berenar de Josep Carner.
• Javi Garcia: El bon mestre de Josep Maria Ganyac.
• Maria Garcia: La gallina negra (llegenda gitana).
• Óscar Garcia: La llegenda de Castellbó de Pep Coll.
• Sara Garcia: La princesa de Janzé de Salvador Espriu.
• Mar Gascó: El país del DES al davant de Contes per telèfon.
• Eva Gòmez: El conte dels colors.
• Mireia Gonzàlez: Mare, si fos mariner de Miquel Martí i Pol.
• Albert Guix: Lletra a Dolors de Miquel Martí i Pol.
• Mònica Gutiérrez: Flor de neu.
  
  

Seguidament vam continuar amb l’exercici de debat.
En aquesta sessió li va tocar al meu grup exposar, el qual el composàvem el David Cortés, l’Ariadna Garcia, la Irene Recio, la Laura Sánchez i la Norma Augusto, en contra, i l’Elena Carmona, la Marta Juny, l’Alba Estragué, l’Eva Gómez i l’Elena Ruiz, a favor. Nosaltres vam debatir el tema sobre l’escolarització obligatòria fins als 18 anys.

“La informatització a les aules” va ser el tema que va tractar l’altre grup en el debat que es va fer a continuació del nostre. Aquest grup estava composat per la Judit Carrique, l’Anna Llongueres, la Maria Garcia, la Lorena Padilla i l’Eva Ladevesa, a favor, i l’Ethel Nogués, la Natalia Carrique, la Núria Maldonado, la Mar Gascó i l’Alba Casals, en contra.

Mentre que l’equip a favor defensava que els alumnes han de treballar amb un ordinador perquè d’aquesta manera els nens no hagin de carregar tants llibres i així a la llarga no tenir mals d’esquena. L’equip en contra deia que si els nens estan tot el dia davant de l’ordinador no és beneficiós per la seva salut, sobretot per la vista.

REFLEXIÓ:

Jo crec que la informatització a les aules és positiva depenent de com s’enfoqui. Penso que si els ordinadors són utilitzats en les aules pels nens durant una estona no passa res, ja que l’utilitzaran com una eina per fer treballs i cercar informació. D’altra banda, crec que si els alumnes utilitzen els ordinadors durant tot el dia no els hi farà bé perquè estar durant vuit hores (el que dura una jornada d’escola) davant d’una pantalla a la llarga perjudicarà la salut de l’infant.

APROFUNDIMENT:

Com hem va agradar molt "La llegenda del Pont de Diable" la vaig buscar per tornar-me-la a llegir i diu així:

Temps feia temps, una velleta que vivia a l'altra banda del riu Llobregat havia de creuar cada dia per un pontet fet de fusta per anar a la font de l'Eudó a buscar-hi aigua.

Una nit de tempesta, el seu pontet de fusta es va esfondrar i d'ençà d'aquell dia, la velleta, que matinava molt per a buscar l'aigua de la font de l'Eudó, es mullava els peus ja que havia de travessar el riu.

En això que el Diable, que tot ho sap i tot s'ho empesca, se li va aparèixer a la bona dona i li va proposar un tracte:

- Jo et construiré un robust pont de pedra en una sola nit, abans que canti el primer gall de l'albada si tu, a canvi em dones la teva ànima – li va dir el diable a la dona-.

La dona va acceptar i, el Diable es va passar tota la nit portant pedres i més pedres amunt i avall per poder construir el magnífic pont.

La pobra dona que s'havia repensat la oferta s'espantà i començà a barrinar un pla perquè el diable no acabés el pont i se n'hagués d'anar; així, que quan el pont ja estava quasi acabat, i mentre el diable anava a buscar la última pedra la dona agafà d'una revolada una galleda que hi havia al corral i despertà al gall perquè cantés abans que el diable pogués acabar el pont.

Al final el diable va haver de marxar molt cansat i enrabiat, amb les mans buides i la cua entre les cames a buscar una altra víctima.

- Que la terra m'engoleixi! - va dir el diable-.

Des d'aleshores el lloc es coneix com el “Pont del Diable”.

I això que us he explicat ha passat i no ha passat, com totes les llegendes.

Que el pont el va construir el Diable, és mentida, que està fet de pedra, és veritat.