No sabia que dir. Els seus pares l’havien deixat al costat d’un home alt que segons li havien dit que era el cap d’estudis; ell la va portar fins a la classe on al entrar tothom la va mirar amb gran curiositat. La professora que ja sabia que aquesta nena vindria la va presentar i li va dir el lloc on havia de seure.
Les classes van passar i quan l’hora del patí va arribar unes companyes van convidar-la anar amb elles a juga, tímida va dir que si i les va acompanyar; aquestes es van presentar però al cap de dos segons quasi no s’enrecordava de cap nom.
El dia següent quan la mare li va dir aquella nena de vuit anys que havia de tornar a la seva nova escola, ella se li va posar a plorar perquè no volia anar. Solament pensava en tornar al poble on havia viscut, fins a llavors, tota la seva vida. Els pares que no s’havien que fer van haver d’anar a parlar amb els professors.
Al cap de tres mesos, amb l’ajuda dels mestres, dels companys i d’un pacte que li va fer la mare a la nena, (que era que si en un any no s’acostumava a la nova escola tornarien a l’escola vella), la nena ja es trobava com una més a la classe i quan a l’acabar el curs li van recordar el pacte i li van dir de tornar, ella es va negar rotundament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada