DESCRIPCIÓ:
La última classe de Comunicació oral, escrita i digital que vam fer la vam dividir en dos parts:
la primera part, on es va fer l’exercici de recitació de poemes; i la segona part, on vam portar a terme l’exercici dels debats.
En l’exercici de recitació, que va durar aproximadament una hora, és van exposar poemes, rondalles i llegendes molt diferents, com per exemple: Mare si fos mariner de Miquel Martí i Pol recitat pel Cristian Cubillo, La llegenda de Sant Jordi recitada per Elena Carmona, La presó de Lleida recitat per Anna Español, L’hivern de Miquel Martí i Pol recitat per Judit Carrique, entre altres.
En la segona part, s’han portat a terme dos debats diferents: un sobre “L’educació tradicional i L’educació actual” i l’altre sobre “L’autoritat a l’aula”. Pero a mi m'agradaria explicar el primer.
En el primer debat, els arguments que han utilitzat el grup que defensava l’educació tradicional eren els següents: Primer de tot és que la finalitat d’aquesta educació era transmetre els coneixements a partir de la parla del professor mentre els nens escolten, mantenint d’aquesta manera un respecte mutu entre les dues parts. A més, aposten per l’estudi basat en la memorització a l’hora de preparar-se els exàmens. Per això, ells afirmen que ara el nen ha deixat de ser el referent i que amb tants canvis en l’educació el que ara es dóna és que en el mateix curs acadèmic es donin diferents nivells perquè a tot arreu no s’estudia el mateix.
D’altra banda, el grup que defensava l’educació actual van argumentar en contra dient que els nens han d’entendre el perquè estudien allò. D’aquesta manera, pensen que l’educació s’hauria de basar en una psicologia cognitiva, és a dir, pensar per a una utilitat. A part, volen que les assignatures es relacionin i creïn enllaços entre elles, formant, d’aquesta manera, una.
D’altra banda, pensen que el professor ha de deixar que els alumnes investiguin i coneguin nous conceptes i situacions tot sols, de manera que siguin autònoms i que davant un problema siguin capaços de solucionar-los. Seguidament van començat les refutacions per part de l’educació actual on afirmaven que havia d’haver més flexibilitat a l’hora de donar les classes, és a dir, havien d’utilitzar metodologies semblants als projectes.
D’altra banda, l’educació tradicional defensava que les classes han de durar entre 45-60 minuts perquè s’ha de seguir uns horaris, unes rutines i unes normes ja que d’aquesta manera el nen no és perd i sap en tot moment el que ha de fer. A part, el professor ha de ser autoritari i estricte. Una de les altres refutacions que va utilitzar el grup de l’educació actual era sobre la disciplina que ha de tenir el mestre ja que aquest ha de deixar que els nens tinguin dret a la llibertat d’expressió, a la vegada que el professor té una relació participativa amb els alumnes. Actualment, ells pensen, que el mestre s’ha de respectar per la pròpia educació que té la persona i no per llei com abans, ja que el professor aleshores era un instructor.
Els que defensaven l’educació tradicional, en canvi, diuen que hi ha una falta de rigidesa per part de l’escola i que per això cada cop la situació és més insuportable. Els mestres cada cop agafen més la baixa perquè tenen pocs recursos, han d’educar en condicions mínimes i els alumnes cada cop més perden el respecte cap als adults. Com es podia observar abans, això no passava ja que el professor era l’exemple a seguir, perquè tenia una cultura i uns coneixements, a més de ser autoritari, el qual es guanyava el respecte dels alumnes.
Per concloure es va recolzar l’idea d’agafar els aspectes positius de les dues educacions i d’aquesta manera buscar una solució. Però el que no pot continuar passant és que no es faci res per canviar l’actual ja que som el segon país europeu amb més fracàs escolar. A més, el 92% dels nens han repetit curs algun cop durant la seva etapa educativa.
Per això, pensen que s’ha de millorar els recursos perquè tothom pugui estudiar i aconseguir una societat culta.
