Intervenció de síntesi

Des de que el professor de la matèria de Gestió de la Informació i TIC ens va manar la tasca de la construcció d’un bloc a partir de la xarxa social del blogger per tal d’explicar les classes i fer exercicis del mòdul de Processos i contextos educatius II vaig intentar fer les màximes intervencions possibles.

Al principi, abans de que ens encarreguessin els diversos treballs dels diferents mòduls, les meves intervencions eren molt continuades ja que m’agradava tenir el blog al dia; però a mesura que passava el semestre cada cop hi havia més feina per fer, i aleshores, les meves intervencions van passar a ser menys continuades, però mai sense deixar de fer-ne i complint les dates proposades per entregar.

De totes les intervencions obligatòries que he fet m’agradaria ressaltar.
La primera que vull mencionar és aquella activitat en la qual havíem de escollir un anunci per després analitzar-lo. Jo, aprofitant que estudiem per ser mestres i que estarem en continu contacte amb nens, vaig escollir un anunci que parlava sobre l’educació per part dels pares, cosa que hem va semblar interessant d’analitzar i de reflexionar.
Aquest exercici, a part de pensar, també hem va ajudar a tenir més contacte amb el bloc, ja que havia de penjar el vídeo del Youtube i com que encara no havia penjat gaires no sabia ben bé com fer-ho.
D’altra banda, també voldria mencionar l’activitat sobre la fotografia retocada, ja que hem va semblar bastant interessant. Primerament, perquè mai havia escoltat parlar del programa que vam utilitzar, el GIMP, i aquest hem va agradar perquè vaig descobrir els diferents retocs que es poden arribar a fer amb aquest programa.
A part, la classe hem va agradar perquè vaig aprendre conceptes, com per exemple els tipus d’arxiu (.JPG, .ZIP...) o la mida d’aquests (bytes, Kb...), que s’havia que existien però que en aquell moment vaig aprendre la definició concreta.

Aquí deixo els links perquè pugeu visualitzar les pàgines:

• Anàlisis d’un anunci.
• Fotografia retocada.
  

En conclusió, voldria dir que el fet de tenir un bloc m’ha ajudat a aprendre nous recursos tecnològics. Com per exemple, penjar vídeos i imatges, crear noves intervencions, posar links de pàgines webs, posar-me en contacte amb nous programes com el CMaptools o l’Audicity, aprendre eines noves sobre programes que ja utilitzava com el Power Point...
En aquest semestre gràcies a l’eina del bloc crec que he complert els meus objectius que era posar-me en contacte amb les TIC.

Últim Semiari 18/12/09

Aquest últim seminari s’ha dividit en dues parts:

La primera part consistia en acabar les exposicions per parelles sobre les noticies d’educació. En aquesta darrere sessió les van portar a terme Esteve Clop i el Carles Costa, els quals van parlar sobre la implantació del nou calendari escolar, un tema que ja havíem parlat a classe però que va estar força interessant. Aquesta noticia explicava que volen començar les classes després de vacances d’estiu una setmana abans i posar una setmana en el segon trimestre de curs, entre els mesos de febrer i març.
La noticia exposa i l’última del semestre va ser feta per la Núria Maldonado i la Mar Gascó, les quals van parlar sobre l’escolarització a casa, noticia, que ha diferència de l’anterior, mai havíem parlat a l’aula però que també va ser molt interessant. Aquesta explicava que hi ha famílies que no volen portar als seus fills a l’escola ja que prefereixen educar-los a casa.

Les dues notícies hem van semblar força interessant ja que gràcies als powers points fets pels meus companys hem van cridar l’atenció i hem van motivar per saber més coses sobre el que explicaven.

La segona part de la classe, la vam dedicar a fer l’amic invisible i un pica-pica a partir del que havíem portat cadascú. En general els regals van ser molt divertits i el menjar va estar molt bo.

M’ha agradat molt compartir aquest semestre amb tots vosaltres!!!

Bon Nadal i us desitjo lo millor pel proper Any 2010!!!

Què és l'amistat???

L’amistat és aquell sentiment que es dóna per part de dues o més persones recíprocament.

Un amic és aquella persones amb la qual tens confiança i que sempre està al teu costat, però que sobretot t’ajuda en els moments que més el necessites.
És aquella que quan estàs feliç et fa riure encara més i quan estàs trist et treu un somriure, ja que segurament sempre que li demanes alguna cosa la fan sense cap tipus de problema.

A més, amb un amic sempre comparteixes anècdotes, de les quals sempre t’enredortaràs, i moments de tot tipus, ja sigui feliços o tristos. En aquests moments amb aquella persona segurament rius o et baralles, però si realment la relació és d’amistat sempre hi haurà una reconciliació, perquè jo penso que si tens una amistat de debò amb algú és molt difícil estar barallada amb ella i que no hi hagi aquesta.

Crec que un amic de debò no es té fàcilment i que per això quan se'l té se l’ha de cuidar, igual que ell, si vol ser el teu amic, et cuidarà.

Seminari 16/12/09

El seminari d’avui l’hem començat amb l’exercici d’exposar durant deu minuts una noticia d’actualitat que han portat a terme els meus companys Marc Pérez i Sara Garcia. Ells han fet la noticia sobre la prohibició del crucifix a les aules italianes.

Seguidament cadascú ha explicat la seva experiència sobre la visita optativa que havíem de fer durant la setmana de pràctiques. Per exemple, l’Anna i l’Esteve van anar al Museu d’història de Catalunya, la Lorena i la Judit van visitar l’Aquarium, l’Oscar va estar al Museu de la ciència i la tecnologia de Terrassa, el Marc i el Pere van veure el Cosmocaixa, la Norma va anar a l’Auditori i per últim, la Mar, la Núria i la Sara van visitar el CRAM. A més l’Alba i jo vam veure el Museu de la Xocolata, el qual m’agradaria explicar.

El museu es situa a Barcelona, al costat del Parc de la Ciutadella al carrer Comerç.
Aquesta exposició es distribueix en una planta dividida en diferents sectors, als quals pots arribar a partir d’un passadís que té la funció de guia.
En cada sector t’explica una característica diferent sobre la xocolata, com per exemple d’on prové el cacau....
A més, hi ha tres sales on et posen un vídeo per fer més visual tot lo explicat anteriorment.
Una part del Museu de la Xocolata està destinat a fer visites escolars. Aquestes visites estan dividies en dues parts: la primera, en la qual un guia els hi explica de manera dinàmica totes les sales que hi poden trobar; i la segona, d’una manera pràctica es posen en contacte amb la xocolata fent diferents activitats. D’aquesta manera els nens es diverteixen mentre interaccionen amb l’aliment.
Al sortir d’allà, ens van donar una direcció de correu electrònic per si volíem saber més informació sobre les activitats escolars que es proposaven.

La classe de seminari va finalitzar després de que tots expliquéssim la nostra pròpia experiència.

Exposicions de Territori (21/12/09)

DESCRIPCIÓ:

La sessió d’aquesta setmana era l’última on fèiem l’exercici de les exposicions per parelles sobre un territori.

Els últims grups en exposar van ser:
Primerament, l’Albert Guix i el Cristian Cubillo que van explicar el tema sobre el modernisme però donant importància a Domènech i Montaner.
Seguidament, l’Eva Gómez i la Mònica Gutiérrez ens van mostrar els plat tradicionals de Catalunya.
Els dialectes del català van ser presentats per la Marta Juny i la Mónica de Haro.
Al acabar aquestes, l’Ariadna Garcia i la Norma Augusto ens van exposar la dansa catalana.
I per finalitzar les exposicions del semestre, la Irene Recio i el David Cortès ens van fer una visita per San Sebastià.

REFLEXIÓ:

Les exposicions d’aquesta setmana penso que en general han estat diferents perquè no s’ha centrat en un territori concret, sinó que a partir d’un tema qualsevol l’han relacionat amb el territori.
Tant els recursos tecnològics com els materials (per exemple els bastons de la dansa) han estat ben emprats i s’han adequat bé amb el que volien explicar. A més, els objectius previs proposats per ells crec que s’han complert dins del temps dictat, és a dir, sis minuts.
A part, penso que han intentat exemplificar al màxim les seves presentacions a partir de vídeos, fotografies, material... i això és positiu per entendre millor el que exposen.
D’altra banda, tant el llenguatge corporal com la vocalització ha estat clars per entendre tot el que explicaven.

En conclusió, voldria afegir que aquest exercici de recitació m’ha servit per aprendre coses noves i curiositats sobre els diferents territoris exposats pels meus companys. A més, el fet d’haver de fer jo una presentació ha fet que hagués de pensar i cercar recursos i informació per tal de motivar al públic i que entengués bé el que volia mostrar. D’aquesta manera, he aprés a fer una presentació amb diferents recursos tecnològics i amb un temps limitat, exercici que mai havia fet.

Comunicació oral, escrita i digital (18/12/2009)

DESCRIPCIÓ:

L’última classe de COED de gran grup l’ha vam dedicar a acabar de finalitzar diferents activitats (debat, recitació, qui ets tu?) que alguns dels meus companys els hi quedava per fer.

Primerament vam acabar l’exercici de recitació que tantes setmanes portàvem fent. Els últims en recitar van ser:

• Adrià Miquel: Poema d’un llibre de Joan Margarit.
• Sergio Ramírez: Alzeimer (anònim).
• David Cortés: La lògica del borratxo.
• Macià Bagur: Navata, llegenda mallorquina.
  

Al finalitzar aquestes recitacions, vam donar pas a l’exercici Qui ets tu? que havíem fet feia unes setmanes però que alguns dels meus companys no havien pogut fer, aquests eren:

• Cristina Sansalvador que ho va fer sobre la Sandra Ferrer.
• Blanca Vivet que ho va fer sobre la Mireia i la Sonia.
• Adrià Miquel que ho va fer sobre el Martí Villegas.
  

Quan aquests van acabar, el grup que quedava per fer l’activitat sobre el debat el van portar a terme. Aquest grup estava composat per un costat l’equip a favor que eren el Pau Nin, el Rafa Moya, la Bea González, la Laura Navarro i l’Òscar Garcia; i per l’altre, l’equip en contra que eren l’Adrià Martí, el Sergio Ramírez, la Cristina Valena, el Martí Villegas i l’Àngel Caloca. A més tenien un moderador, el Toni Ruiz.
El tema escollit per ells va ser el de “La religió a les escoles”.
En aquest tema, l’equip a favor defensava que hem de tractar la religió com un tema positiu ja que ens proporciona cultura i un pensament lliure. A més, la religió és la base de la nostra cultura i s’ha d’educar amb aquests valors.
D’altra banda, l’equip en contra refusava dient que si hi ha religió en les escoles s’hauria de parlar de totes i no solament centrar-nos en la catòlica. En la constitució es mostra que tothom té dret a una escola laica i es per això que tothom té dret a escollir si vol o no estudiar religió. A més, defensaven que la religió dóna un pas a enrere a la nostra societat i que sempre ha passat així.

REFLEXIÓ:

Jo crec que la societat ha de tenir dret a escollir si volen que els seus fills estudiïn religió o no, ja que per això som lliures de tenir les nostres pròpies creences. Però crec que alguna classe, encara que sigui en alguna tutoria, parlar sobre la religió catòlica no aniria malament ja que és la base de la nostra cultura i els nens han de saber un mínim sobre aquesta. A més, també estic d’acord que a part de la religió catòlica se’ls hi fer una petita introducció de les diferents religions que hi han arreu del món, solament perquè tinguin aquest mínim de cultura, que mencionava abans.

APROFUNDIMENT:

Aprofitant que un company meu ha recitat un poema de Joan Margarit i que s'apropa Nadal he escollit un poema que m'agrada molt d'aquest autor i que voldria que llegíssiu. Aquest diu així:

LLUMS DE NADAL A SANT JUST

I

Tremoloses bombetes s’il•luminen

com si fossin les llàgrimes d’algú.

Miro el pati al capvespre

dessota el cel lilós

on es dibuixen a contrallum

les fulles del llorer, un negre i fi estampat.

La teva mare em diu:

Tu i jo, de tant en tant,

ho perdem tot.

Tremolosos, els llums en els carrers:

de sobte, tots s’han apagat per tu.

II

Avui tots els colors dels contes,

com els verds de les canyes

vora el riu

i els núvols reflectits al safareig,

llueixen en els ulls de la Joana.

Comença a ploure

i, a través del pati,

es mouen les figures del Nadal de l’any passat.

Veig la Joana riure,

però de sobte es gira cap a mi i em mira,

i llavors veig que és un record,

que per això la pluja la travessa.

Joan Margarit

Us desitgem un BON NADAL!

Send your own ElfYourself eCards

Bon Nadal!!!


De part de l'Elena Carmona, l'Alba Estragué, l'Eva Gómez, la Marta Juny i l'Elena Ruiz!!
Bon Nadal i feliç any nou 2010!!!

Valoració de la meva recitació!

Elecció del text:

Vaig escollir un poema de Miquel Martí i Pol titulat “El silenci”, extret del llibre “Camins (Recull de Premis Poètics)” de l’autora Diana Curto i Daufí.

Expressió oral:

La meva expressió oral va ser correcte encara que va haver-hi algun entrebanc a causa dels nervis.

Mirada:

Intentava dirigir-me a tot el públic amb la mirada, però quasi sempre acabava mirant en un punt concret que era el que hem donava més seguretat.

Veu:

Penso que la meva veu va ser clara i el meu to de veu va ser adequat perquè la meva recitació fos entenedora.

Postura:

En tot moment vaig estar de peu davant del públic perquè tots hem poguessin veure bé, per això crec que la meva postura va ser l’adequada.

Gesticulació:

La gesticulació durant la meva recitació va ser molt mínima, ja que vaig estar tota l’estona quieta sense moure els braços ni les mans.

Control dels nervis:

Al principi de la recitació estava molt nerviosa però a mida que recitava aquest nervis anaven desapareixen. Crec que per lo nerviosa que estava els vaig controlar bé, encara que els podria, potser, haver controlat una mica més.

SESSIÓ 11: Webquest

Aquesta intervenció ha estat creada per la Marta Juny, l'Alba Estragué i l'Elena Ruiz.

Hem triat el Webquest “d'aprendre amb el Barça”, el qual es pot veure en el link següent: http://www.xtec.cat/~mlluelle/fcb/index.htm

Descripció:

És un webquest per alumnes de cicle inicial, de primària i de necessitats educatives especials.En aquest webquest es poden construir jocs amb els ídols del Barça, com per exemple: un memory, un dòmino, un puzzle, conèixer els jugadors del Barça, per pintar l'escut, per veure les diferents equipacions de l'equip, per preparar entrevistes, etc. A més, es pot aprendre l'himne del club.
També hi ha un altre apartat d'avaluació de les activitats que es fa per mitjà de dues rúbriques.

Valoració:

Aquest webquest serveix per fomentar el treball en grup, ja que la majoria d' activitats es necessita que es duguin a terme de forma col·lectiva, llavors, d'aquesta manera, els nens aprenen a relacionar-se, a posar-se d'acord a través d'un tema motivador i divertit com és el Barça.

SESSIÓ 11: Projecte telemàtic

Aquesta intervenció ha estat creada conjuntament per la Marta Juny, l'Alba Estragué i l'Elena Ruiz.

Hem triat el projecte telemàtic "de tres en 3", el qual es pot veure en el link següent: http://www.lacenet.org/de3en3/

Descripció:

Podem trobar dos apartats, un de contes i l'altre d'endevinalles.A l'apartat de contes destaquen tres subapartats: en un hi apareix la presentació dels protagonistes del projecte, els quals són l'Eustaqui (professor), la Mina (llapis) i la Klissa (càmera); en un altre apartat, que s'anomena “el nostre conte”, les diferents escoles que participen al projecte poden enviar els seus contes; a l'últim apartat podem trobar-hi tots els contes que han enviat les diferents escoles.A la secció d'endevinalles hi veiem el mateix funcionament que amb els contes, és a dir, que cada escola té un lloc per enviar les seves endevinalles i veure i jugar amb les que s'han enviat.Les escoles que hi participen són: CEIP Torres i Amat, CEIP Catalunya, CEIP Folch i Torres, CEIP Francesc Macià, CEIP Joventut, CEIP La Renaixença, CEIP Mare de Déu de Montserrat, CEIP Montserrat, CEIP Pare Ignasi Puig, CEIP Sant Ignasi, CEIP Sant Pere, CEIP Sant Quirze, Escola Issach, Escola Pia de Moià, Escola Vedruna Artés, La Serreta, Vedruna Manresa i Vedruna Sallent.Hi ha també, altres apartats on es posen links per accedir a altres pàgines d'endevinalles, informació per a mestres, etc.

Valoració:

Hem triat aquest projecte perquè trobàvem divertida la manera de treballar la llengua catalana a través de contes i endevinalles. Però ens hem trobat que el projecte no ha tingut l'èxit que esperàvem, ja que a l'entrar a l'apartat dels contes i endevinalles publicats escassament n'hi havia algun. Llavors, creiem que les escoles s'hi haurien d'implicar més, ja que la idea és bona però, tot i així, li falta una mica d'empenta.

Exposicions de Territori (14/12/2009)

DESCRIPCIÓ:

En la sessió de dilluns vam continuar presentant les exposicions per parelles sobre el territori.
La primera parella per exposar va ser la formada per l’Elena Carmona i l’Alba Estragué, les quals ens van parlar sobre els castellers de Vilafranca. Seguidament, hem va tocar exposar a mi juntament amb la meva companya Sara Olmo i nosaltres ho vam fer sobre “La Toponímia”.
Al acabar la nostra presentació, el Javier Garcia i la Natàlia Carrique ens van presentar el tema sobre el timbaler del Bruc. I per últim, amb el tema de La Seu d’Urgell exposat per Esteve Clop i Carles Costa vam finalitzar la classe.

REFLEXIÓ:

Penso que totes les persones que hem exposat aquesta setmana hem fet un ús correcte dels recursos tecnològics i els hem adequat depenen el que volíem explicar.

D’altra banda, crec que en general els objectius proposats per cada grup s’han complert ajustant-nos el màxim possible al temps demanat, és a dir, als sis minuts.
A més, crec que en totes les exposicions s’ha establert un to de veu i un llenguatge corporal adequat que ens ha ajudat a que el públic entengués millor el tema exposat.

En general, m’han agradat totes les exposicions ja que he après coses noves. A part, m’agradaria afegir que les meves conclusions, després d’una reflexió a l’acabar l’exposició, han estat que ens hem ajustat bé al temps demanat, els recursos tecnològics s’han adequat bé i que la nostra expressió tant verbal com corporal ha sigut bona ja que el públic ha entès el tema que els hi hem presentat.

WEB 2.0.

Una de les activitats que vam portar a terme durant la setmana de pràctiques va ser la conferència que ens van donar sobre la Web 2.0. en una visita que vam fer al Cibernàrium, el qual es troba al Parc Tecnològic de Barcelona Nord. Aquesta va ser donada per José Manuel Pérez i Santiago Tejedor.

En aquesta xerrada ens van explica els objectius i el funcionament que tenia aquest projecte, el Cibernàrium, és a dir, ens van explicar que aquest es dedicava a la divulgació i capacitats de tecnologia, a l’alfabetització i capacitació digital i al desenvolupament personal i professional dels ciutadans. I que per arribar aquests objectius les activitats les dividien en tres línies totalment gratuïtes com són “Inicia’t en Internet”, “Creix amb Internet” i “Itineraris de formació”.
A part, també ens van dir que s’havien proposat uns reptes, com fomentar més activitats relacionades amb la web.

Després d’aquesta introducció ens va començar a desenvolupar què és la web 2.0 i les seves característiques.
La web 2.0. podem dir que és una web social, la qual es basa en un conjunt d’usuaris i de serveis com els blocs, els wikis... i les característiques fonamentals d’aquesta, les podem definir a partir d’un esquema que ens van ensenyar i que és el següent:

Modo mínima unitat: Lectura – escriptura comparativa.
Estat: Missatge, article, post.
Modo de visualització: Dinàmic, navegador, RSS lector.
Arquitectura: Serveis Web.
Editors: Tots.
Protagonistes: Aficionats.

Després de la teoria, va fer una activitat a partir d’un Power Point en el qual ens anava passant diferents programes que pertanyen aquesta web i havíem d’apuntar en un paper si l’utilitzàvem o no. Les conclusions que vaig poder extreure és que la gran majoria de gent utilitzem un percentatge mínim d’aquests programes i sempre ens limitem als mateixos.

Per acabar, vam fer una ronda de preguntes per aquells que tenien algun dubte o que volien saber alguna curiositat.

Comunicació oral, escrita i digital (11/12/2009)

DESCRIPCIÓ:

Com cada sessió de COED de gran grup ens vam basar en dividir les dues hores de classe en dos activitats, la recitació i els debats.

Les recitacions i els meus companys que les van portar a terme aquesta setmana són els següents:

• Paula Antonell: Narcís.
• Anna Illa: El sultà, els seus formatges i els ratolins.
• Marta Juny: El pi de Formentor de Costa i Llobera.
• Eva Ladevesa: Llegenda de Montesquieu.
• Anna Llongueres: Un fragment de Mirall Trencat de Mercè Rodoreda.
• Sara López: Vora la mar de Jacint Verdaguer.
• Núria Maldonado: Construir ponts en lloc de tanques de Contes per telèfon.
• Alba Mayol: L’Atlàntida de Jacint Verdaguer.
• Ailèn Merino: Veritat i mentida de Lluís Llach.
• Laura Millán: Huascaran i Huandoy, Llegenda de Perú.
• Rafa Moya: El pelegrí de Tossa de Mar.
• Pere Mussoll: Pere i el llop.
  
  

Al acabar aquests amb les seves recitacions vam començar amb l’activitat sobre el debat. En aquesta classe el grup que el va portar a terme va ser el format per: l’Anna Español, la Clara Boix, la Carolina Garcia, l’Helena Vall i l’Eulàlia Palmero, a favor, i l’Alex Ramos, la Linda Camacho, la Mireia González, la Laura Sendín i la Sara López, en contra.
Aquests van escollir el tema sobre el nou calendari escolar.
L’equip en contra defensava que si es posava una setmana no lectiva al mig del segon trimestre quan la majoria de pares treballa provocarà que aquest hagin de pagar casals i colònies, perquè molts no saben on deixar-los, i potser s’hauran de gastar un diners que econòmicament no els hi va bé.
D’altra banda, l’equip a favor defensava que amb aquest nou calendari els nens aniran més descansats i a l’hora de tornar a les classes tindran un major rendiment.

REFLEXIÓ:

Jo penso que la implantació d’aquest nou calendari pot ser beneficiós ja que s’ha donat el cas en altres països europeus i aquests han tret resultats positius. A més, crec que Espanya no té res a perdre perquè va a la cua d’Europa en l’àmbit de l’educació i aquest podria ser una solució. Però, penso que abans de que s’incorpori aquest calendari ha d’haver unes bases sòlides en les quals es resolgui: on es deixaran els nens si els pares no els poden cuidar, si hi hauran ajudes econòmiques... tots aquests inconvenients que per algunes famílies són un gran problema.

APROFUNDIMENT:

Aquí deixo el nou calendari escolar proposat per curs 2010-2011, el vaig buscar per Internet ja que el tema proposat en el debat hem va semblar bastant interessar.

Calenardario - Año Escolar 2010-2011

AGOSTO
16 - 20 de agosto del 2010
Maestros Nuevos
23 - 24 de agosto del 2010
Todos los Maestros
Miércoles, 25 de agosto del 2010
Primer Día 1-12 - Medio Día
Lunes, 30 de agosto del 2010
Primer Día K

SEPTIEMBRE
Lunes, 6 de septiembre del 2010
Día del Trabajo - No hay clases
Martes, 7 de septiembre del 2010
Primer Día EPIC
Viernes, 17 de septiembre del 2010
SIP, Día Mejoramiento Escuela - Medio Día
Martes, 28 de septiembre del 2010
Asamblea General - Estudiantes, no hay clases

OCTUBRE
Viernes, 8 de octubre del 2010
SIP, Día Mejoramiento Escuela - Medio Día
Lunes, 11 de octubre del 2010
Día de la Raza - No hay clases

NOVIEMBRE
Viernes, 5 de Noviembre del 2010
Conferencias Padres - Maestros
Jueves, 11 de noviembre del 2010
Día de los Veteranos- No hay clases
Miércoles, 24 de noviembre del 2010
Vacaciones Día Acción de Gracias - No hay clases
Jueves, 25 de noviembre del 2010
Día Acción de Gracias - No hay clases
Viernes, 26 de noviembre del 2010
Vacaciones Día Acción de Gracias - No hay clases

DICIEMBRE
Viernes, 3 de diciembre del 2010
SIP, Día Mejoramiento Escuela - Medio Día
20 de diciembre - 31 de diciembre del 2010
Vacaciones Invierno

ENERO
Lunes, 3 de enero del 2011
Primer Día, después de las vacaciones de Invierno
Lunes, 17 de enero del 2011
Día Natalicio ML King - No hay clases
Viernes, 21 de enero del 2011
Día para Asentar Registros - Estudiantes, no hay clases

FEBRERO
Martes, 8 de febrero del 2011
Asamblea General - Estudiantes, no hay clases
Lunes, 21 de febrero del 2011
Día de los Presidentes - No hay clases

MARZO
28 de marzo - 1 de abril del 2011
Vacaciones de Primavera

ABRIL
Viernes, 15 de abril del 2011
SIP, Día Mejoramiento Escuela - Medio Día
Viernes, 22 de abril del 2011
No hay clases

MAY0
Viernes, 13 de mayo del 2011
SIP, Día Mejoramiento Escuela - Medio Día
Lunes, 30 de mayo del 2011
Conmemoración de los caídos en la guerra - No hay clases

JUNIO
Viernes, 3 de junio del 2011
Último Día para Estudiantes - sin días de emergencia
Viernes, 10 de junio del 2011
Último Día para Estudiantes - todos días de emergencia

Seminari 09/12/2009

El seminari de dimecres el vam dedicar a fer dues activitats diferents.

La primera, consistia en explicar una notícia d’actualitat, de forma més explícita que en les exposicions anteriors, durant deu minuts.

En aquesta sessió ens van tocar exposar a la meva companya L’escola obrirà el març si els pares hi munten activitats.

Aquesta té relació sobre la setmana lúdica que volen establir al més de març. La notícia explica que la conselleria d’Educació donarà ajuts a totes aquelles escoles on l’AMPA vulgui organitzar activitats pels alumnes.
D’altra banda, també menciona que la xifra d’aquestes subvencions econòmiques seran superiors que les demanes en juliol i setembre, ja que es preveu que les famílies no agafaran en aquest període tantes vacances. A més, s’estan buscant altres mètodes per solucionar aquest problema.
Aquest article, també, menciona la direcció general de Turisme amb la qual s’està negociant perquè faci més ofertes de turisme durant aquesta setmana. A part, de que volen impulsar amb l’ajuda de les entitats culturals i de lleure activitats i colònies fora de l’horari no lectiu.
Per últim cal destacar, els ajuts que hi hauran per aquelles famílies amb situacions socioeconòmiques desfavorides que els hi costi pagar aquestes activitats pels seus fill/es.
En les conclusions extretes per nosaltres, hem volgut destacar diferents punts que ens han semblat rellevants:
Primer de tot, que estem a favor d’aquesta setmana no lectiva sempre i quan les famílies trobin recursos factibles per poder deixar als nens si no tenen vacances.
Seguidament, cal destacar que estem totalment en contra de que l’AMPA sigui l’única associació que s’ocupi d’aquestes activitats i que si aquesta en alguna escola no ho pot organitzar, el centre es queda sense subvencions per part de la generalitat.
A més, volem donar rellevància al punt que ens parla de la direcció general de turisme, ja que aquesta intentarà guanyar diners, a partir de diferents ofertes, amb aquelles famílies que disposin de vacances i tinguin ganes de viatjar. Creiem que amb el pas del temps aquesta setmana es convertirà en una setmana lúdica, com per exemple la de Setmana Santa.

Seguidament, com havíem d’entregar els nostres treballs sobre el llibre llegit "Elogi de la feblesa" vam fer una posada en comú del que ens havia semblat i d’algunes preguntes com que és la normalitat, “la mirada de l’altre”...

Per finalitzar la classe el professor ens va dir que havíem de fer una reflexió sobre que és per nosaltres “la amistat”.

Seminari 4/12/2009

Dimecres vam acabar la classe pensant en la festa que podríem fer l’últim dia de seminari abans de Nadal, i en aquest seminari de divendres ho vam acabar de concretar.

Després de moltes propostes posades en comú, vam decidir fer una mena de pica-pica apuntant el cadascú hauria de portar. A més, vam dir de fer l’amic invisible però regalant-nos targetes amb felicitacions de Nadal i amb un petit obsequi. A part de tot això, alguns companys van dir de portar les seves guitarres per cantar nadales.

Un cop vam acabar de decidir-ho, vam començar un exercici sobre com prenem els apunts. A partir d’alguns, que vam prendre en les conferències que ens van fer en la setmana de pràctiques, vam poder observar les diferents maneres de com els fem. Mentre que alguns els feien de manera més esquemàtica, és a dir, amb més fletxetes; d’altres, els prenien amb més lletra com si fos una mena de resum.
A partir d’aquí, vam poder observar que depenen la persona li va millor fer-ho d’una manera que d’una altra; com per exemple, a mi no hem va bé de manera esquemàtica ja que quan ho llegeixo després d’un temps no m’enrecordo sinó està aclarit i ben explicat.
A més de tot això, vam poder veure les diferents maneres de com fem per ressaltar les paraules claus, com per exemple subratllant-les, posant-les en majúscula, amb colors...

Al finalitzar, vam acabar el seminari desitjant-nos un bon pont.

Seminari 2/12/2009

El seminari del dimecres el vam dedicar a fer diferents coses.

Primer de tot vam començar amb l’exercici d’actualitat educativa que s’havia d’haver fet divendres passat però que pel concert no es va poder porta a terme. Aquest exercici el va fer l’últim grup composat pels meus companys Pere i Oscar.
Aquests van provocar un debat molt interessant, a partir d’una notícia, de si haurien de prohibir o no els crucifixos a les aules de l’escoles públiques i privades.

Aquest tema va originar debat, per una banda hi havia els que defensaven la prohibició en les escoles públiques perquè pensaven que els nens que anessin a una escola pública no haurien de veure el crucifix ja que l’escola de l’estat espanyol es declara laica, mentre que a la vegada, creien que a les privades religioses no s’hauria de prohibir perquè els pares que porten allà als seus fills ho fan perquè volen que se’ls hi ensenyi la religió catòlica aquests.

D’altra banda, hi havia uns altres que estaven en contra perquè creien que això forma part de la nostra cultura i que un símbol d’aquestes característiques no ha d’influir en l’estudiant de cap manera. A més, deien que si s’hagués de prohibir tot el que envolta a la religió aleshores no celebraríem cap festa de Nadal, ni de Pasqua... ja que totes estan lligades amb aquesta.

Jo penso que el símbol d’un crucifix a l’aula no té perquè influir en el nen, però també entenc que pot haver-hi gent que li pot molestar perquè per això porta als seus fills a una escola laica, i com laica que és no pot tenir cap símbol religiós. Per això, estic d’acord de que treguin els crucifixos de totes aquelles escoles que són laiques, però no ho estic de que els treguin d’aquelles escoles que són privades i es basen en la religió, ja que els pares que porten allà al seus fills ja saben el que es trobaran.

Al acabar el debat, vam acabar de concretar diferents temes i vam començar a pensar el que podríem fer per celebrar l’últim seminari abans de Nadal.

ACTIVITAT DE LA SETMANA DE PRACTIQUES DEL DIJOUS 19/11/2009

Ell dijous vam anar a fer una visita, en grups d'unes 14 persones i un tutor,a l’escola CEIP Auró que es troba a Barcelona, més concretament al barri de l’Esquerre de l’Eixample al carrer Mallorca.

Les famílies que porten allà als seus fills a estudiar semblen que són de classe mitjana i benestant per la situació on es troba l’escola i per les aparences que donen els pares al deixar els nens.

Aquesta escola està dividida en sis plantes.
La planta baixa, que és per on entren els nens i es troba el gimnàs (on s’estudia teatre), el menjador i la sortida al patí. Seguidament trobem la primera planta que està composta per diferents despatxos i el menjador d’infantil. I a partir de la segona planta el centre es divideix per cicles, és a dir, a la segona es troben els d’infantil, a la tercera els de cicle inicial, a la quarta els de cicle mitjà i per últim, a la cinquena els de cicle superior. A dalt de tot hi ha una terrassa que fa funció de patí i que pugen rotativament per cicles els alumnes. A més, a cada planta hi podem trobar una àrea comú perquè els nens s’hagin de moure per tota l’escola i no es quedin sempre al mateix pis.

L’escola Auró és pública i laica ja que accepten tot tipus de religions.

Un dels projectes educatius que té és la integració de sords ja que són una escola acollidora del servei educatiu Acredat i per això, faciliten un psicòleg i logopedes. A més, formen part de l’USEE (unitat de suport d’educació especial), els quals treballen amb nens que tenen un grau de disminució psíquic important.
A part, tenen aules d’acollida per tots aquells nouvinguts, com els sud-americans o els xinesos, que no es poden introduir directament a l’aula i els professor s’adapten aquests nens a l’hora d’avaluar.

Metàfores!

La classe de GITIC d’aquesta setmana la vam dedicar a fer diferents exercicis per després comparar-los amb les metàfores de Crook.

El primer exercici que vam portar a terme, mitjançant el Word, consistia en escriure un dictat d’un fragment que llegia el mestre perquè després que ho corregís el company del costat.

Un cop fet aquest, vam connectar-nos a Internet i vam anar a la web www.xtec.cat, més concretament a la “Zona Clic” a fer un exercici sobre “El utillatge químic”.

La tercera activitat, consistia mitjançant el joc del Crayon Physics en estudiar la llei de la gravetat dibuixant diferents formes perquè una bola arribés a un punt en concret.

L’última activitat, que vam fer a partir del programa Winlogo tractava de fer formes a partir del moviment d’una tortuga, d’aquesta manera desenvolupàvem els esquemes de coneixements que teníem sobre les matemàtiques i la geometria.

Després d’acabar aquests exercicis i a partir de la teoria que ens va explicar el professor vam relacionar les activitats fetes amb les metàfores de Crook.

L’exercici del Word el podem relaciona amb la metàfora de l’ordinador com ha eina, ja que nosaltres vam utilitzar l’ordinador per fer un dictat i corregir les faltes, és a dir, el vam fer servir com a instruments per corregir l’ortografia.

La segona activitat, en la qual vam utilitzar la “Zona Clic”, la podem relacionar amb la metàfora de l’ordinador com a tutor, ja que el mateix programa t’explicava la teoria com si fos un mestre i després et proposava diferents exercicis, que ell mateix també corregia, per veure si s’havia entès.

La tercera activitat feta mitjançant el Crayon Physics la podem comparar amb la metàfora de l’ordinador com a simulador, ja que aquest simula els moviments físics d’un objecte.

I per últim, l’activitat que vam portar a terme amb el programa Winlogo està lligat amb la metàfora de l’ordinador com alumne, ja que el programa actua com si fos l’alumne i compleix totes les ordres que el nen li dicta.

Altres activitats que he trobat i que les podem comparar amb aquestes metàfores són:

L’Excel podem relacionar-ho amb la metàfora de l’ordinador com a eina ja que mitjançant aquest l’alumne pot utilitzar-lo d’instrument per escriure, fer gràfics...

La Viquipèdia la podem comparar amb la metàfora de l’ordinador com a tutor perquè el mateix alumne busca allà la informació que necessita i la pàgina li mostra la teoria com si fos un mestre.

I per últim, si parlem de la metàfora de l’ordinador com a simulador, he trobat el joc de Farm Ville on es simula la construcció d’una granja i el nen l’ha d’anar plantant per tal de guanyar diners i ampliar-la més.

CONCERT DE SANTA CECÍLIA!!!

El passat divendres vint-i-set de novembre es va organitzar el concert de Santa Cecília en la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna (Ramon Llull) a Barcelona.

Aquest concert, que va durar aproximadament dues hores, va estar organitzat pels estudiants de magisteri que s’especialitzen en la matèria de música.

Per començar l’actuació, van cantar els alumnes i professors que formen part de la coral de la facultat. I seguidament, es va donar pas a tots aquells estudiants que van voler participar, començant pels de primer de grau fins acabar amb els de tercer de magisteri.

Durant el concert es va cantar, es va ballar, es van tocar instruments, es va fer participar al públic en diferents moments... però cal destacar l’actuació d’una estudiant de primer de grau, la qual amb la seva veu va fer aixecar al públic del seu seient.

D’altra banda, cal remarcar el bon ambient que es va generar en l’auditori, on es feia l’espectacle, i l’estimació que es va crear per la música en aquell moment per part de tots els assistents.

L’opinió del públic va ser molt positiva ja que van sortir molt contents per la dinàmica que havia hagut al concert i pel gran nivell musical que hi havia.

Comunicació oral, escrita i digital (04/12/2009)

DESCRIPCIÓ:

Com cada sessió de COED de gran grup l’hem dedicat a fer dues activitats, una primera part de recitació i una segona de debat.

En l’exercici de recitació d’aquesta setmana han hagut exposicions molt variades. Els companys i les recitacions fetes per ells són les següents:

• Alba Estragué: La llegenda del pont del diable.
• Sandra Ferrer: Despertar de Lluis Llach.
• Joana Freixenet: El gall i l’esparver.
• Ariadna Garcia: Amor particular i Epístula dels corintis.
• Carolina Garcia: Les nous del berenar de Josep Carner.
• Javi Garcia: El bon mestre de Josep Maria Ganyac.
• Maria Garcia: La gallina negra (llegenda gitana).
• Óscar Garcia: La llegenda de Castellbó de Pep Coll.
• Sara Garcia: La princesa de Janzé de Salvador Espriu.
• Mar Gascó: El país del DES al davant de Contes per telèfon.
• Eva Gòmez: El conte dels colors.
• Mireia Gonzàlez: Mare, si fos mariner de Miquel Martí i Pol.
• Albert Guix: Lletra a Dolors de Miquel Martí i Pol.
• Mònica Gutiérrez: Flor de neu.
  
  

Seguidament vam continuar amb l’exercici de debat.
En aquesta sessió li va tocar al meu grup exposar, el qual el composàvem el David Cortés, l’Ariadna Garcia, la Irene Recio, la Laura Sánchez i la Norma Augusto, en contra, i l’Elena Carmona, la Marta Juny, l’Alba Estragué, l’Eva Gómez i l’Elena Ruiz, a favor. Nosaltres vam debatir el tema sobre l’escolarització obligatòria fins als 18 anys.

“La informatització a les aules” va ser el tema que va tractar l’altre grup en el debat que es va fer a continuació del nostre. Aquest grup estava composat per la Judit Carrique, l’Anna Llongueres, la Maria Garcia, la Lorena Padilla i l’Eva Ladevesa, a favor, i l’Ethel Nogués, la Natalia Carrique, la Núria Maldonado, la Mar Gascó i l’Alba Casals, en contra.

Mentre que l’equip a favor defensava que els alumnes han de treballar amb un ordinador perquè d’aquesta manera els nens no hagin de carregar tants llibres i així a la llarga no tenir mals d’esquena. L’equip en contra deia que si els nens estan tot el dia davant de l’ordinador no és beneficiós per la seva salut, sobretot per la vista.

REFLEXIÓ:

Jo crec que la informatització a les aules és positiva depenent de com s’enfoqui. Penso que si els ordinadors són utilitzats en les aules pels nens durant una estona no passa res, ja que l’utilitzaran com una eina per fer treballs i cercar informació. D’altra banda, crec que si els alumnes utilitzen els ordinadors durant tot el dia no els hi farà bé perquè estar durant vuit hores (el que dura una jornada d’escola) davant d’una pantalla a la llarga perjudicarà la salut de l’infant.

APROFUNDIMENT:

Com hem va agradar molt "La llegenda del Pont de Diable" la vaig buscar per tornar-me-la a llegir i diu així:

Temps feia temps, una velleta que vivia a l'altra banda del riu Llobregat havia de creuar cada dia per un pontet fet de fusta per anar a la font de l'Eudó a buscar-hi aigua.

Una nit de tempesta, el seu pontet de fusta es va esfondrar i d'ençà d'aquell dia, la velleta, que matinava molt per a buscar l'aigua de la font de l'Eudó, es mullava els peus ja que havia de travessar el riu.

En això que el Diable, que tot ho sap i tot s'ho empesca, se li va aparèixer a la bona dona i li va proposar un tracte:

- Jo et construiré un robust pont de pedra en una sola nit, abans que canti el primer gall de l'albada si tu, a canvi em dones la teva ànima – li va dir el diable a la dona-.

La dona va acceptar i, el Diable es va passar tota la nit portant pedres i més pedres amunt i avall per poder construir el magnífic pont.

La pobra dona que s'havia repensat la oferta s'espantà i començà a barrinar un pla perquè el diable no acabés el pont i se n'hagués d'anar; així, que quan el pont ja estava quasi acabat, i mentre el diable anava a buscar la última pedra la dona agafà d'una revolada una galleda que hi havia al corral i despertà al gall perquè cantés abans que el diable pogués acabar el pont.

Al final el diable va haver de marxar molt cansat i enrabiat, amb les mans buides i la cua entre les cames a buscar una altra víctima.

- Que la terra m'engoleixi! - va dir el diable-.

Des d'aleshores el lloc es coneix com el “Pont del Diable”.

I això que us he explicat ha passat i no ha passat, com totes les llegendes.

Que el pont el va construir el Diable, és mentida, que està fet de pedra, és veritat.

Intervenció a la viquìpèdia...

Una part del treball de la viquipèdia consistia en crear un compte en aquesta pàgina web i fer una intervenció.

El meu grup i jo vam decidir fer una intervenció sobre el insecte la “típula”, de la qual no hi havia cap entrada encara feta.
Al no haver-ho fet mai, vam haver de llegir-nos les instruccions d’ús per tal de poder crear la intervenció, ja que al principi ens va ser una mica difícil de fer pel fet de que cap de nosaltres havia utilitzar mai aquesta web per penjar informació, sinó per buscar-la. Però al final, després d’algun problema que ens va sorgir, com que no se’ns veia la informació que havíem penjat, vam aconseguir solucionar-ho i poder mostrar la nostra entrada.

Al dia següent, vam veure que un dels administradors de la Viquipèdia ens havia corregit algunes coses, com les línies que hi ha a sota dels títols i que nosaltres no havíem posat.

Per posar la informació, cadascuna es va encarregar de penjar un apartat diferent, per exemple jo vaig fer els punts que parlen de “L’ecologia” i “La picada del mosquit”.

Penso que és positiu, el fet d’haver de crear un compte i de fer una intervenció sobre qualsevol tema a la viquipèdia, ja que aquesta és una de les pàgines webs més utilitzades per buscar informació i aquest exercici et fa conèixer millor el procediment que s’ha de fer perquè els usuaris puguin veure les aportacions. A més, això m’ha fet veure lo fiable que pot arribar a ser i lo difícil que és publicar informació falsa, ja que a partir dels administradors, de la pròpia pàgina, la tenen molt controlada.



Per poder veure la nostra intervenció a la pàgina web de la vikipèdia cal enllaçar aquí: La Típula.

Exposicions de Territori (30/11/2009)

DESCRIPCIÓ:

En la sessió compartida de COED i GITIC vam continuar fent les exposicions per parelles sobre el territori. Primerament, ho van fer la Mar Gascó i la Núria Maldonado que van escollir el tema de Premià de Mar, el poble on viuen. Seguidament va ser presentat Montcada i Reixac per part de la Lorena Padilla i l’Eva Ladevesa. Un cop van finalitzar aquestes, el Pere Mussoll i l’Àngel Carrillo van sortir a explicar la Cerdanya i Lívia. I per acabar, van ser mostrats els pobles de Mataró i Argentona per part de la Sara Garcia i la Paula Antonell, les quals els van escollit perquè hi viuen allà.

REFLEXIÓ:

En general, les exposicions m’han agradat perquè sempre aprens curiositats noves sobre els diferents llocs explicats de Catalunya. Crec que quasi tots els grups han arribat a explicar els objectius previs que ens havien proposat. D’altra banda, he observat que a la presentació han volgut exemplificar molt, a partir d’imatges i vídeos, perquè nosaltres, el públic, entenguéssim millor el que presentaven i penso que aquest és un aspecte positiu. I per finalitzar, m’agradaria afegir que ha hagut una bona adequació entre els recursos tecnològics emprats i el que ens intentaven explicar.

Comunicació oral, escrita i digital (27/11/2009)

DESCRIPCIÓ:

La última classe de Comunicació oral, escrita i digital que vam fer la vam dividir en dos parts:

la primera part, on es va fer l’exercici de recitació de poemes; i la segona part, on vam portar a terme l’exercici dels debats.

En l’exercici de recitació, que va durar aproximadament una hora, és van exposar poemes, rondalles i llegendes molt diferents, com per exemple: Mare si fos mariner de Miquel Martí i Pol recitat pel Cristian Cubillo, La llegenda de Sant Jordi recitada per Elena Carmona, La presó de Lleida recitat per Anna Español, L’hivern de Miquel Martí i Pol recitat per Judit Carrique, entre altres.

En la segona part, s’han portat a terme dos debats diferents: un sobre “L’educació tradicional i L’educació actual” i l’altre sobre “L’autoritat a l’aula”. Pero a mi m'agradaria explicar el primer.

En el primer debat, els arguments que han utilitzat el grup que defensava l’educació tradicional eren els següents: Primer de tot és que la finalitat d’aquesta educació era transmetre els coneixements a partir de la parla del professor mentre els nens escolten, mantenint d’aquesta manera un respecte mutu entre les dues parts. A més, aposten per l’estudi basat en la memorització a l’hora de preparar-se els exàmens. Per això, ells afirmen que ara el nen ha deixat de ser el referent i que amb tants canvis en l’educació el que ara es dóna és que en el mateix curs acadèmic es donin diferents nivells perquè a tot arreu no s’estudia el mateix.

D’altra banda, el grup que defensava l’educació actual van argumentar en contra dient que els nens han d’entendre el perquè estudien allò. D’aquesta manera, pensen que l’educació s’hauria de basar en una psicologia cognitiva, és a dir, pensar per a una utilitat. A part, volen que les assignatures es relacionin i creïn enllaços entre elles, formant, d’aquesta manera, una.

D’altra banda, pensen que el professor ha de deixar que els alumnes investiguin i coneguin nous conceptes i situacions tot sols, de manera que siguin autònoms i que davant un problema siguin capaços de solucionar-los. Seguidament van començat les refutacions per part de l’educació actual on afirmaven que havia d’haver més flexibilitat a l’hora de donar les classes, és a dir, havien d’utilitzar metodologies semblants als projectes.

D’altra banda, l’educació tradicional defensava que les classes han de durar entre 45-60 minuts perquè s’ha de seguir uns horaris, unes rutines i unes normes ja que d’aquesta manera el nen no és perd i sap en tot moment el que ha de fer. A part, el professor ha de ser autoritari i estricte. Una de les altres refutacions que va utilitzar el grup de l’educació actual era sobre la disciplina que ha de tenir el mestre ja que aquest ha de deixar que els nens tinguin dret a la llibertat d’expressió, a la vegada que el professor té una relació participativa amb els alumnes. Actualment, ells pensen, que el mestre s’ha de respectar per la pròpia educació que té la persona i no per llei com abans, ja que el professor aleshores era un instructor.

Els que defensaven l’educació tradicional, en canvi, diuen que hi ha una falta de rigidesa per part de l’escola i que per això cada cop la situació és més insuportable. Els mestres cada cop agafen més la baixa perquè tenen pocs recursos, han d’educar en condicions mínimes i els alumnes cada cop més perden el respecte cap als adults. Com es podia observar abans, això no passava ja que el professor era l’exemple a seguir, perquè tenia una cultura i uns coneixements, a més de ser autoritari, el qual es guanyava el respecte dels alumnes.

Per concloure es va recolzar l’idea d’agafar els aspectes positius de les dues educacions i d’aquesta manera buscar una solució. Però el que no pot continuar passant és que no es faci res per canviar l’actual ja que som el segon país europeu amb més fracàs escolar. A més, el 92% dels nens han repetit curs algun cop durant la seva etapa educativa.

Per això, pensen que s’ha de millorar els recursos perquè tothom pugui estudiar i aconseguir una societat culta.

Pràctica de dimarts 17...

Una de les pràctiques que havíem de realitzar durant la setmana era acompanyar a un alumne de tercer de magisteri a l’escola on feia pràctiques per tal que ens ensenyés el centre i el que feia.

A la meva companya Alba i a mi ens va tocar anar al CEIP Pau Sans d’Hospitalet de Llobregat.
El primer que vam fer, quan vam saber a quin centre aniríem, va ser posar-nos amb contacte a través de correu electrònic amb l’estudiant de tercer, que es deia Clara, perquè ella havia d’avisar a l’escola i per quedar.

Vam quedar a les vuit i mitja del matí a la sortida dels ferrocarrils per prendre un cafè i després anar a l’escola. Durant aquella estoneta abans d’entrar ens va explicar una mica com era el centre, els mestres i els alumnes per tal de que ens féssim una idea abans de començar la jornada.

Un cop vam arribar, la primera impressió que vaig tenir era el d’un ambient acollidor i familiar, i així posteriorment m’ho van demostrar.

El primer que vam fer, va ser anar a la sala de professors per conèixer una mica els mestres i perquè la cap d’estudis ens digués on havíem d’anar.

Abans d’entrar a les aules i tenir el primer contacte amb els alumnes, la Clara, l’estudiant de tercer ens va mostrar el centre. Aquest era molt petit i no tenia menjador, per això, els nens havien de menjar ens taules provisionals que els hi posaven al gimnàs. D’altra banda, totes les aules i els passadissos estaven molt decorats per murals i activitats que havien fet els alumnes de tots els cursos.

Quan vam acabar de visitar-ho, la meva companya i jo ens vam separar per no estar tres persones en una mateixa aula ja que sinó els nens es descentraven.

La primera part del matí vaig estar amb nens d’infantil, més concretament de P-4, amb els que la professora em va deixar participar molt i ajudar-los a repassar lletres. Aquests em tractaven com una mestra més i em preguntaven tots els dubtes que podien tenir.

Després del patí, a la segona part del matí, vaig estar una hora a l’aula de música amb la professora i la companya de pràctiques veient com feien una classe als alumnes de segon de primària. La professora en aquella hora el que volia aconseguir és que portessin el ritme a la vegada que cantaven una cançó que els hi va posar.

La següent hora, amb aquests mateixos alumnes vaig anar a veure com feien racons, és a dir, cada setmana cada alumne en aquella classe feia una activitat diferent: dibuixar, posar-se a un ordinador, enganxar gomets, fer fitxes de matemàtiques o de llengua...
A més la professora aprofitava per fer un projecte sobre les llavors: cada nen havia de portar quan pogués una llavor i amb l’ajuda de la professora a l’aula fer-les-hi una fotografia, mesurar-les, posar-les-hi el nom i classificar-les.

Per la tarda, després d’anar a dinar, vaig estar a la primera hora amb una classe de primer de primària veien com feien educació física. En aquesta la professora volia treballar l’expressió corporal i per això, els hi posava música i els hi feia ballar i moure’s pel gimnàs.

La següent hora vaig tornar amb els d’infantil, però aquest cop amb els de P-3, i vaig poder observar com la professora per motivar-los el que feia era cantar cançons perquè recollissin o bé, perquè fessin fila. Per acabar vaig poder veure la recollida d’aquests alumnes i la relació que tenia la mestra amb els pares.

Seminari 25/11/2009

Avui a la classe de seminari hem estat parlant sobre la setmana de pràctiques, que va durar del 16 al 20 de novembre, en la qual els meus companys i jo havíem viscut diverses experiències al estar en contacte amb escoles i casals diferents.


En aquestes dues hores de classe ens hem volgut centrar i parlar sobre l’activitat realitzada el dimarts 17 que consistia en acompanyar a un alumne de tercer de magisteri perquè ens ensenyes l’escola en la qual estava fent les seves pràctiques.


Pel que pogut comprovar es que depenen el centre que li havia tocat a cadascú de nosaltres les vivències havien sigut molt variades, ja que hi ha escoles i professors de tota mena. Com per exemple, la reacció diferent que van tenir dues escoles davant del fet que no sabien que alguns dels meus companys anaven a visitar el centre aquell dia, i mentre una d’aquestes els va acollir i els va mostrar el funcionament de la millor manera possible, l’altra ho va fer de mala gana fins fer sentir a les meves companyes com a “paquets” dins de l’aula.


Encara que amb aquests incidents l’avaluació d’aquesta setmana de pràctiques per part de tota la classe penso que ha estat positiva, ja que quan el professor ens ha dit que avaluéssim amb una nota el promig ha sigut de notable.

Exposicions de Territori (23/11/2009)

DESCRIPCIÓ:

Aquest dilluns passat vam començar les exposicions per parelles sobre “Territori”.
En aquesta sessió diferents companys van exposar davant de la classe un lloc que havien triat o bé, una comparació entre dos llocs. Dintre d’aquest podien parlar de diferents àmbits com per exemple les festes (que és el que va fer un grup).

Primet de tot van sortit el Masià Bagur i la Laura Sánchez que ho van fer sobre l’illa de Menorca, de la qual es van centrar molt en explicar la seva cultura, la qual molta gent no coneix.

La segona parella en exposar va ser el Marc Pérez i l’Eduard Santos que mitjançant un vídeo, fet per ells, on promocionaven el Baix Llobregat, com si fossin una agencia de viatges per tal de que la gent la vingués a conèixer, ens van mostrar les parts més conegudes i més rellevants dels pobles d’aquesta comarca.

Seguidament van exposar l’Ailén Marino i la Laura Milán que aprofitant que les dues són de Badalona van explicar aquest poble i les seves festes més importants.

La última exposició, feta per Anna Llongueres i Anna Español va tractar sobre el poble de Sant Andreu de Palomar del qual van exposar la seva cultura i la seva història.

REFLEXIÓ:

En general les exposicions han estat positives ja que he après coses sobre pobles propers al meu, els quals he visitat moltes vegades, que no sabia.

Els recursos informàtics emprats penso que han estat ben utilitzats en tot moment perquè els Powers Points eren clars i s’entenien els missatges que volien transmetre; a més, hi havien alguns que cridaven l’atenció (per les fotografies, el color, la lletra...) i això feia que, per lo menys en el meu cas, mostrés atenció.

A més, el vídeo exposat, com ja he mencionat anteriorment, penso que ha resumit molt bé el que intentaven explicar i que les imatges han estat escollides de manera positiva per mostrar el que ens volien transmetre.

Comunicació oral, escrita i digital (13/11/2009)

DESCRIPCIÓ:

La sessió d’aquesta setmana l’hem dividida en dos parts diferents.
En la primera part hem continuat amb l’exercici de recitació en els meus companys i companyes han recitat diferents contes, poemes i llegendes.
En la segona, hem començat un nou exercici sobre el debat. Aquesta activitat consisteix en que dos grups, un a favor i l’altre en contra, exposin les seves idees sobre un tema d’educació durant vint minuts com vam poder observar en un vídeo que ens va passar la mestra en una sessió anterior.
El primer grup en portar a terme aquesta activitat van escollir el tema sobre l’escola privada. Els meus companys la van relacionar amb el fracàs escolar. Aquests afirmaven, a partir d’unes dades que van extreure, que en l’escola pública hi ha un percentatge més elevat de fracàs que en les privades.

REFLEXIÓ:

Penso, que si el nen vol estudiar ho farà tant si els pares el porten a una escola privada com a una pública, ja que anant a totes dues li donen les mateixes oportunitats i pot arribar a ser de gran el que vulguis.
Si que és veritat que en una privada normalment hi ha un grau d’exigència i un nivell més elevat que a les públiques, ja que els pares que porten allà als seus fills i paguen ho fan perquè aquests rebin la millor educació possible per part de l’escola. I es per això que el fracàs escolar en aquestes és menor.

Seminari 5/11/09

Com cada divendres hem començat amb la presentació de les noticies setmanals fetes aquesta setmana per les meves companyes Núria i Mar.
Primer, han nomenat totes les que havien trobat al llarg dels últims dies i després han volgut ressaltar la que es titulava “Los maestros usarán una red tipo Facebook con los alumnos”.
Aquesta noticia ens explicava que els alumnes quan tinguin un problema es podran posar en contacte amb el mestre gràcies a una red molt semblant al Facebook, i d’aquesta manera la professora els hi podrà solucionar els diferents dubtes que tinguin. També, s’afegeix que per utilitzar aquesta eina els tutors hauran de pagar uns diners.
Es pot comparar aquesta red amb el blink que trobem a Blanquerna.

Jo, personalment, amb aquesta noticia no estic d’acord per diferents motius. En primer lloc, penso que ha d’haver un contacte personal entre el professor i l’alumne, ja que aquest ha d’aprendre a expressar-se davant d’una persona. Si es posa en marxa aquesta eina, el més probable és que els nens s’acostumin a esperar-se a arribar a casa per comunicar-se amb la mestre des de l’ordinador i no ho facin en la mateixa aula.
En segon lloc, estic d’acord amb el que es va comentar a la classe de que el professor necessita el seu temps lliure per poder desconnectar de la feina i viure la seva pròpia vida. Si aquest quan arriba a casa es troba que ha de mirar els missatges dels nen, ha d’ajudar-los en tots els problemes que tenen i s’ha de quedar estona pensant i contestant, aquest no tindrà vida pròpia, és a dir, solament acabarà vivint per la feina.
Per últim, crec q si és una eina de l’escola no s’hauria de fer pagar, ja que per això és una eina vinculat amb el col·legi i penso que hauria de ser totalment gratuït.

Seguidament, a partir d’unes fotocopies el professor ens va explicar la setmana de pràctiques que tenim properament, mostrant-nos amb l’ajuda del blink quines activitats faríem i a quines escoles podríem anar a visitar.

Per finalitzar el seminari, vam penjar a l’aula unes fotografies que havíem portat sobre l’educació i vam dir el títol que les havíem posat, votant entre nosaltres quin era el més adequat.

Seminari 30/10/09

Vam començat el seminari amb l’exposició de les notícies que van trobar durant una setmana les meves companyes Norma i Anna. Elles, entre totes les que van nomenar, van voler ressaltar la noticia que parlava sobre el canvi de nom de les festes, és a dir, en compte de anomenar-les “Vacances de Nadal” posar-les-hi el nom de “Vacances d’hivern”. A l’hora de fer el debat, el que van fer és posicionar-se una a favor i l’altra en contra per veure si creaven discussió.
Jo penso que si la nostra tradició és anomenar-les “Vacances de Nadal” no trobo bé que ara de cop i volta es canviï el nom. Crec que són unes festes pròpies de la nostra cultura, que sempre se han dit així i que per molt que les persones siguin creients en la religió catòlica, o no, han acceptat aquest nom i celebren aquestes festes, la qual cosa canviar-ho ara em sembla una xorrada.

Seguidament, després de concloure l’exercici sobre les notícies, alguns voluntaris de la classe van obrir el seu bloc i van explicar el que havien fet fins a llavors. Jo que vaig ser una de les persones que van sortir, el vaig obrir. A partir d’aquí, vaig mostrar si tenia etiquetes, quantes entrades de les diferents matèries havia fet, els enllaços... i un cop fet això, vaig llegir la meva última entrada de seminari que tractava sobre .... i el professor em va donar la seva opinió sobre l’escrit.

Un cop vam acabar aquest exercici, com que ja no quedava temps, vam marxar cap a casa sense que ningú expliqués cap acudit.

Ai...la Moda!!!

Classe: Divendres, 6 de novembre

DESCRIPCIÓ

Quinze alumnes, inclosa jo, vam començar amb l’exercici de recitació proposat per part de la professora.
Aquest exercici consistia en recitar davant de tota la classe algun text que ens haguéssim memoritzat, aquests van ser molt diversos ja que es van explicar rondalles, poemes, llegendes...
A la vegada que la persona recitava, tres companys, a partir d’una fotocòpia proporcionada per la mestra, avaluaven al recitador. A més, un altre company enregistrava amb una càmera de vídeo l’exposició perquè després aquella persona es pogués auto avaluar.
Quan vam acabar aquest exercici, a partir d’un sorteig, es va obrir un bloc d’un company de la classe per veure si més o menys ho havia anat actualitzant i a més, per veure les errades que tenia perquè les pogués arreglar.

REFLEXIÓ

L’exercici de recitació, penso que és positiu ja que et serveix a l’hora d’expressar-te en públic. Jo que l’he hagut de fer aquesta setmana, al igual que els meus companys estava molt nerviosa, i crec que activitats com aquestes van bé per saber concentrar-te per poder recordar el que havies memoritzat i enfrontar-te davant d’una aula plena de gent.
D’altra banda, que s’hagi obert un bloc a l’atzar a la classe m’ha anat bé per poder comparar quines errades tenia i si hem faltava corregir alguna cosa o posar de noves, com els enllaços.

APROFUNDIMENT

La recitació que jo vaig fer va ser un poema anomenat “El silenci” de Miquel Martí i Pol, extret del llibre “Camins (Recull de Premis Poètics)” de l’autora Diana Curto i Daufí. Aquest poema diu així:

EL SILENCI

I
El silenci, amor meu, és la conquesta
dels callats, dels amants i del sorral...
Sense paraules, és veu molt sensible
i entenedora amb gest sols d’una faç.

És entrar a dintre teu, en una enquesta
que no tem ni el dolç calm ni el temporal
sense paraules, és l’inextingible
que té un llenguatge enterc i pas a pas.

I en el parlar silent hi ha un bell combat
sense sons, sense llengua i sense llavi,
batec dels cors que es parlen pol a pol.

Totalment com una onada, bat a bat,
acaronant una platja amb bes savi
que li és enveja fins i tot als sol.

II
El silenci, amor meu, trenca l’escorça
de l’arbre que mil anys han revestit.
Obre el doll, sobre rocs, d’una cascada
i apaga en la tempesta el fúlgid llamp.

Sense ni un mot, pot tenir ardència i força
d’un Gandhi fràgil, pur, mig desvestit.
I assossegar la coerció més triada
amb l’oratgell raonable d’un vell clam.

Però en l’amor és on té el seu traspàs
més útil, més afí, més ple de vida,
artèria unint dos cors en un reboll.

Sota el setí invisible d’un domàs
que mai no es veu, però és encís que avida
com saba entre les tiges d’un mantoll.

III
El silenci, amor meu, és un llenguatge,
ven d’amor quan l’amor té veu de cant,
un parlar-se amatent quan s’acompanya
d’un sol alè en el fosc del camaril.

No cal tan sols el codi d’un missatge
que arribi entre la nit, brill fulgurant,
és una entesa alant que s’acompanya
com l’aigua avida flors el més d’abril.
I amb un sol toc, senzill de cada mà,
el cor i el cos s’alien, orenetes
que cerquen el seu niu al mut redós.

I el joc d’amor, és vas d’un somniar,
elixir conegut d’antics poetes
que es vessa dintre d’un vers, ritme amorós...


“Dia vindrà que callaré per sempre,
Però també per sempre hi hauré mort
I el silenci, i paraules, i poetes”.

Miquel Martí i Pol

1r Premi als VI Jocs Florals de l’Ajuntament de Campdevànol (Ripollès) – Abril del 2006.

ENLLAÇOS DE LES REVISTES

1. Barcelona educació

2. Escola catalana

3. Escuela catalana

4. Estris

5. In-fan-ci-a

6. Guix

7. Perspectiva escolar

8. Religión y escuela

9. Suports

REVISTA

ESCOLA CATALANA


Periodicitat: cada dos mesos (bimensual)

Preu: 4.80

Data d’inici: 1965 (fa 44 anys)

Publicitat: generalitat, ENDESA, acció social dels barris

Editor: OMNIUM, àrea d’educació i formació

Seccions:

1. Davantal (reflexió)
2. Temàtica del fascicle
3. Entrevista
4. Experiències
5. Llengua
6. Informacions i comentaris
7. Llibres i materials
8. Lletra menuda

Pàgines: 60

A qui es dirigeix: joves, mestres, pares...

Distribució: subscripcions, escoles

Imatges: dibuixos i fotocopies en blanc i negre

Classe: Dilluns, 2 de novembre

DESCRIPCIÓ

La classe de dilluns la vam dedicar a exposar el procediment que havíem seguit per portar a terme la descripció d’un company en l’exercici, que ens va encarregar la professora, anomenat ¿Qui ets tu?.

Aquesta presentació consistia en portar una fotografia d’un company, el que s’havia triat per descriure, i a partir d’aquesta presentar algun aspecte rellevant que havies observat en aquella persona, a més, d’exposar els passos que havíem seguit.

Aquesta exposició havia de tenir una durada de dos minuts per persona, ja que un company de la classe cronometrava el temps.

REFLEXIÓ

L’exercici de descriure a un company, crec que ens ha ajudat a recordar com es feia una descripció, ja que per lo menys jo feia molt que no en feia cap. A més, ens ha fet fixar-nos en alguns aspectes de la persona que havíem de descriure i que potser a simple vista no ens haurien semblat rellevant. Podem dir que ens ha fet establir més relació amb aquella persona, sobretot quan l’hem hagut de preguntar coses sobre ella, i conèixer-la més.

L’exposició que vam fer a classe, també, va ser positiva ja que d’una banda ens ajuda a explicar el treball que hem fet davant d’un públic i d’altra, el fet de que aquest temps estigués limitat, ens va bé per saber calcular el temps a l’hora d’exposar.

També, explicar els passos que hem seguit per arribar a la descripció penso que et fan reflexionar de com l’ha vols fer i quins aspectes vols descriure del company que has escollit.

APROFUNDIMENT

Jo per poder arribar a fer la descripció de la meva companya Eva Gómez vaig seguir els passos següents:


1.Vaig fer un esquema sobre el que volia descriure d’ella. Els punts més importants d’aquest eren:

Una presentació sobre ella (nom, anys, on viu...).

Com és físicament.

Quin caràcter té.

Les seves aficions i curiositats.

2.Seguidament, vaig posar informació dins dels punts anteriors sobre el que jo sabia.

3.Per acabar-ho d’omplir, vaig preguntar-li les dades que em faltaven i em feien falta per fer la descripció.

4.Un cop l’esquema estava complet el vaig escriure en forma de redacció (com es pot veure al bloc).

5.Un cop escrita vaig afegir la fotografia de l’Eva que ella em va enviar.

6.Per últim, vaig penjar la descripció al bloc i la vaig imprimir per portar-la a classe.

Classe: Divendres, 23 d'octubre

DESCRIPCIÓ:

Un dels treballs de la classe de COED consisteix en equips de cinc fer un debat contra un altre grup a partir d’un tema qualsevol. Aquests debats es portaran a terme durant les classes del més de novembre.

Per tal de que tinguem una idea del que hem de fer, en la classe de divendres passat vam fer un visionat d’un vídeo que tractava d’això.

El vídeo ens mostrava una final d’un campionat anual de debats que es fa entre universitats de Catalunya, València i les Illes Balears. En aquesta final sortien dos grups de cinc persones cada equip de dos universitats diferents, com eren la Universitat de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra. Aquests es componien de dos oradors, dos que feien preguntes i un suplent, els quals debatien sobre l’economia (abans de que hi comences la crisis que estem vivint ara).

El debat es dividia en diferents parts, les quals estaven limitades per temps.
La primera part, de cinc minuts per a cada grup, sortien els oradors i presentaven la seva posició sobre el tema.
La segona ronda, que es repetia dos cops, consistia en argumentar en sis minuts l’opinió que es recolzava. En aquesta part l’equip contrari podia fer les preguntes que vulgues sempre que no fossin en l’últim minut.
Per acabar, la tercera ronda la dedicaven per explicar les conclusions que havien extret del tema i del que defensaven.
S’ha de mencionar que mentre es feia el debat els participants entre ells no podien parlar.

Un cop acabat, el jurat que havia estat present en tot moment va valorar tot el conjunt del debat, és a dir, com ho havien explicat, quines preguntes havien fet, com havien sigut capaços de respondre... , i a partir d’aquí van treure el guanyador.


REFLEXIÓ:

Penso que la competició anual que es fa està molt bé perquè fa que els universitaris que es presenten aprenguin a desenvolupar la seva capacitat d’explicar en públic i improvisar, ja que no saben quina pregunta els hi pot fer l’altre equip.
A més, al preparar-se el tema per després defensar-ho provoca que a la vegada ell mateixos aprenguin coses noves i incorporin cultura de tots els àmbits, perquè sempre et pot tocar qualsevol tema i molts cops aquests temes els poden ajudar a argumentar altres.

Aquestes competicions no sabia que existien, però ara que ho sé, m’han fet reflexionar de lo important que és defensar una idea i saber-la defensar bé, ja que de vegades és molt difícil argumentar-la sense que ningú et “destrossi” els arguments.

APROFUNDIMENT:

Aquest vídeo ens va sevir d’exemple per després nosaltres saber com preparat el debat que haguem de fer pel proper mes de novembre.

¿QUI ETS TU?

L’Eva Gómez Mimó va néixer el set de març del 1991 i per tant, aquest any ha fet els divuit anys. Ella viu al Prat de Llobregat, un poble molt proper a Barcelona, amb la seva família.

L’Eva és una noia d’estatura alta i de pell blanca. Té els ulls clars. El seu cabell és de color castany i el porta llis o bé arrissat, però quasi sempre amb el serrell agafat amb clips. Quan no es fa aquest pentinat és perquè es fa una cua alta (com es pot veure a la fotografia).
Normalment vesteix amb samarretes modernes i texans, amb els quals combina amb botes negres o també, moltes vegades, amb una bambes vermelles que té.

És una noia simpàtica que li agrada molt parlar i per això, pots tenir bones conversacions amb ella. Sempre està contenta i somriu per tot, el que fa que sigui molt amigable i que es porti bé amb tothom.

L’Eva no té cap afició que es pugui destacar, però el que si li agrada es sortir amb les amigues per anar a prendre alguna cosa o per sortir a balla, ja que a ella li agrada molt. A més, podem dir, que li encanta la xocolata i que és el seu dolç preferit.

Tòpics!

1. Una imatge val més que mil paraules.

Amb aquest tòpic el que es vol dir es que ens creiem abans una cosa si veiem una imatge que si simplement ens ho expliquen. Podem dir, que és veritat que la imatge serveix de prova d’allò que ha passat. Aquí el que es posa en dubte és el poder, per dir-ho d’alguna manera, de la paraula perquè li està treien credibilitat davant d’una imatge.

2. Davant de la televisió, el receptor és passiu.

Aquí ens vol dir que quan una persona mira la televisió aquesta no fa cap esforç per veure-la. Podem dir que la part de veritat és que el receptor si que està passiu però no totalment, és a dir, l’individu que la observa està utilitzant els seus sentits com la vista o l’oïda; i també, molts programes et poden fer pensar sobre fets interessants.

3. La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència.

Si que es veritat que si es veu violència per algun medi de comunicació després es pugui provocar violència, (molts cops passa amb els nens ja que ho veuen i després ho volen imitar). Però, penso, que una persona que no sigui violenta per molt que ho vegi per la televisió o pel cinema mai ho serà.

4. La televisió és una finestra oberta a la realitat.

Si que podem dir que aquest medi de comunicació, la televisió, ens pot mostrar molta informació sobre realitats que passen arreu del món. Però, molts cops, hem de saber triar quina és la informació correcte ja que hi ha moltes formes de veure la realitat de les coses i això pot fer que es mostrin ens les diferents cadenes punts de vista molt contraposats.

Anàlisi d'un anunci!

Aquest anunci ens mostra un nens i nenes que en tot moment van darrere dels seus pares i mares imitant el que fan. Per exemple, si la mare parla per telèfon, la nena també; si el pare llença una llauna al terra, el nen també; si la mare fuma i llença la cigarreta al terra la filla va al darrere i fa igual; i així successivament ens diferents accions. En resum l’anunci el podem dividir en les diferents escenes:

• 1r escena. Un home parlant pel telèfon mòbil i una nena al darrere imitant-lo.
• 2n escena. Una dona i una nena parlant per telèfon en una cabina.
• 3r escena. Un home amb un nen esperant el metro i mirant l’hora.
• 4t escena. Surt una dona en unes escales que se li cau la compra i passa un pare amb el seu fill i no li ajuden a recollir.
• 5è escena. Una dona fumant mentre puja unes escales mecàniques i al arriba a dalt llença la cigarreta a terra, darrere seu una nena la copia.
• 6è escena. Un home i un nene llençant una llauna al terra mentre creuen el carrer.
• 7è escena. Una dona condueix el cotxe insultant i fent gestos a altres conductors, als seients del darrere surt un nen fent el mateix.
• 8è escena. Una mare i una nena vomiten a la vorera d’un carrer.
• 9è escena. Un home i un nen insultant a un immigrant.
• 10è escena. Una dona cridant al que sembla el seu nadó que està al llit plorant i una nena cridant-li també.
• 11è escena. Un home i el seu fill llençant pedres a un animal que està tranquil en la seva casa.
• 12è escena. Un home maltractant a la seva dona mentre el nen fa el mateix.

Aquestes escenes podem dir que estan ordenades de menys important a més. Després de la dotzena escena surten dos eslògans que diuen: “Children see. Children do.”; a partir d’aquí totes en les escenes següents, que són dos o tres, podem veure accions positives per part dels adults. Per finalitzar l’anunci surt una frase ,per conscienciar als espectadors, que diu així: “Make your influence positive.”.

Aquest anunci es desenvolupa en diferents ambients com: al carrer, per exemple quan a una dona se li cauen les bosses a terra i el pare i el nen no ajuden a recollir-les; a una casa, on un pare maltracta a la mare i el fill segueix els seus mateixos passos; o també, a dins d’un cotxe, on una mare s’enfada amb altre conductor i el fill imita tots els gestos que aquesta fa.

Durant aquestes escenes de fons es va escoltant una música anglesa amb un ritme lent.

He escollit aquest anunci perquè penso que parla sobre l’educació que reben els nens. Crec que molts cops fem accions negatives sense adornar-nos, perquè potser ja són habitual, però que els nen les veuen novadores i les intenten imitar. Els nens imiten aquelles persones, com pares, mares, germans, entre altres, que per ells són un exemple a seguir i molts cops no s’adonen; per això, ens hauríem de conèixer nosaltres mateixos per saber el que fem malament i corregir-lo de cara als nens.

Hipertext

Els teòrics coincideixen en que l’eix vertebrador de les formes textuals és l’hipertext.

El terme “Hipertext” el podem definir a partir de diverses definicions:

-Un model teòric: una proposta d’organitzar la informació perquè es pugui llegir seguint relacions associatives i no només seqüencials.

-Una abstracció: defineix una manera ideal en la qual tota la cultura escrita produïda per la humanitat podria estar a l’abast dels usuaris en un univers telemàtic, el ciberespai.

-Una classe de programes informàtics: els que serveixen per a crear documents digitals susceptibles de ser llegits per la via de les relacions associatives.

-Els documents digitals resultants.

A més, ens parla de la literatura hipertextual, la qual engloba diverses formes textuals digitals. D’aquesta manera, quan parlem d’un seguit de hipertextos relacionats entre ells, fem referència aquest tipus de literatura.


REFLEXIÓ:

Penso que aquest terme, “hipertext”, és important en l’àmbit de l’Internet, ja que, tal com es defineix, aquest organitza la informació perquè és pugui llegir de diferents formes (associativa i només secqüèncial, de manera que pot proporciona el ciberespa, és a dir, una comunicació telèmatica en la humanitat.

Internet cambia la forma de leer...¿y de pensar?

Aquesta noticia ens diu que cada cop més la societat utilitza l’Internet diàriament i que, a cuasa d'això, poden sorgir diferents conseqüències, de les quals els experts estan dividits ja que tenen opinions molt diverses.

Per una banda, alguns experts diuen que l'home podria disminuir la seva capacitat lectora i l’acció de pensar amb profunditat; mentre que d’altres pensen que l’Internet és combinarà amb el cervell humà i farà que aquest augmnti la capacitat intel•lectual.

D’altra banda, els biòlegs opinen que si el cervell fins ara havia evolucionat de manera que per ell sol trobes les seves propies solucions, si ara, nosaltres, li mostrem de forma immediata aquestes és moltprobable que s'hi acostumi.

Un dels científics que he volgut destcar ha estat Kurzweil, el qual, destaca el potencial de l’Internet com eina de coneixement i com una manera de desenvolupar la capacitat de la intel•ligència humana. A més, aquest pensa que les màquines podran arribar a fer el que fa un humà; i un cop ho aconsegueixin la humanitat s'ajuntarà amb aquesta tecnologia per arribar a ser més intel•lectuals.


Reflexió:

Jo penso que, potser, si no ens dificulten les coses al final el nostre cervell s’acostuma, i quan vulguem fer reflexions profundes i haguem de pensar amb una mica de complexitat ens costarà molt fer-ho. Perquè això no passi, crec que, em de saber fer servir l’Internet de manera que siguem capaços d’utilitzar-lo com una eina i no dependre d’ell.
Sobre el científic que he destacat, Kurzweil, no estic d’acord amb l’última conclusió que fa quan diu que les màquines podran arribar a fer tot el que fa l’ésser humà, ja que penso que aquest és únic i mai pot ser substituït totalment per una d'aquestes.

Mapa Conceptual

Seminari 23/10/2009

Avui a seminari hem començat amb la presentació setmanal sobre les noticies que trobem al llarg de la setmana i que ens tocava exposar a mi i a una companya de classe, l’Alba.

Seguidament, vam omplir un qüestionari anònim del perquè havíem escollit la universitat Ramon Llull.

A continuació, vam parlar de quines qualitats havia de tenir un bon professor i per fer-ho ens vam posar en grups de tres i quatre persones i vam haver d’escollir cinc o sis adjectius. Després d’això, vam fer una posada en comú i ens vam adonar que alguns d’aquests atributs estàvem repetits o d’altres que volien tenir el mateix significat. Tots els grups vam coincidir molt a l’hora de posar aquests adjectius, alguns dels quals eren per exemple: exigent, just, motivador, expressiu, entre d’altres.

Quan vam acabar aquest exercici, a partir dels treballs fets a casa sobre el llibre “Va de mestres” van fer una posada en comú sobre les idees que havíem escollit i el perquè. Cadascú va triar una de les seves i la va llegir de manera que vam poder veure si algú més del seminari havia escollit també aquell fragment perquè li havia semblat important. A mesura que anàvem llegint em vaig adonar que molts havien escollit moments del llibre iguals o bé, que significaven el mateix però que ho havien escrit de manera diferent.

Vam acabant la classe entregant els treballs i desitjant-nos un bon cap de setmana.